Arribem al 2026. Tocaria fer balanç de l’any que deixem enrere i buscar propòsits pel nou any. De propòsits ja fa anys que no en faig, perquè sempre acaben en foc d’encenalls. I respecte al balanç, què us he de dir que no sapigueu.
Miro al futur i pinten bastos. Els pilars de l’estat del benestar trontollen. La sanitat s’enfonsa, l’educació s’enfonsa… No ho dic jo, ho diuen ells mateixos. I ara ja treuen, com un espantall, el tema de les pensions. No, si ja rebrem, ja! Els ingressos de les arques públiques no donen per cobrir la despesa. No cal ser gaire espavilat per veure que si gastes més del què entra tens un problema.
I és que ens hem convertit en una ONG. Per una banda cal mantenir els pobres del món que busquen una vida millor, perquè som tant bones persones que els voldríem mantenir a tots. Per l’altra banda, també hem de mantenir els rics que són rics degut als seus salaris sumptuosos provinents de l’erari públic, i que, evidentment, no volen deixar de ser rics i, a més, són tant «altruistes» que procuren que familiars i amics també puguin gaudir d’aquests privilegis. Tot plegat, gentilesa de treballadors mal pagats i autònoms sacrificats. Quin xollo, oi?
Anem pel pedregar. Ho veieu?
L’educació, el 2026, s’enfonsarà una mica més. Ja que trauran hores de ciències a batxillerat. No ho veurem a curt termini, però els efectes seran devastadors. Si actualment ja som els més rucs d’Europa, doncs ara, encara ho serem més. Suposo que pensen que per servir «mojitos» als turistes no cal conèixer l’origen de la vida ni plantejar-se com funciona la física de partícules.
I la sanitat? Buf! M’esborrona, perquè la necessites justament quan ets més vulnerable. Ara quan passes la porta del metge, creues els dits, primer perquè et puguin atendre i després perquè te’n toqui un que en sàpiga.
Mentrestant, les universitats catalanes de medicina, són inabastables pels pobres catalanets. Alumnes extremadament brillants es queden a dècimes de poder entrar. Perquè a part de rucs som masoquistes, i posem els exàmens més difícils que tothom. Us posaré un exemple. A Canàries un de cada quatre alumnes de batxillerat treu un excel·lent, aquí, que és on el percentatge és més baix en tot l’estat, només 1 de cada 14.
I és clar, la llista per entrar a la universitat és única en tot l’estat espanyol. Qui s’emporta les places més cobejades? No cal ser gaire llest, oi? A la Universitat de Lleida aquest curs només hi ha un 30% d’alumnes catalans. Tenim universitats catalanes pagades amb impostos dels catalans amb alumnes… no catalans. Si ja ho dic jo que som una ONG! I aquests quan acaben se’n tornen a la seva terra i nosaltres ens quedem sense metges! Si és que som més rucs!
Quin futur més depriment! Ho deixo córrer! I com que no vull començar l’any amb el cor encongit gaudiré de les festes com Déu mana i qui dia passa any empeny!
La bona notícia és que vivim a Sant Fruitós, un petit oasi. Gaudiré de les Festes de Nadal, dels Reis, dels Pastorets i del Pessebre Vivent. Perquè aquestes coses fan bategar els pobles. La dedicació desinteressada i la il·lusió d’uns pocs per aconseguir que tot plegat funcioni em retorna la fe en la humanitat. Ells són el motor de la nostra societat. La llum que ens guia com l’estrella de Nadal.
Sí. Em quedaré amb això. Tanco els ulls, creuo els dits i desitjo de tot cor un pròsper i feliç 2026!
