0 Shares 621 Views

ENTREVISTA A: Miki Núñez, cantant català

19 de desembre de 2020
621 Views

Per Text: Anna Fernàndez | Vídeo: Marina Rodríguez i Carla González | Clack – AMIC – Redacció –

Miki Núñez: “Amb aquest disc he aconseguit deixar de banda el que la gent s’espera de mi per treure el que m’agrada”

Un any després del seu àlbum debut, Amuza, el cantant Miki Núñez (Terrassa, 1996) ha tornat amb novetats discogràfiques. Iceberg, el seu nou disc d’onze cançons, ja està disponible en format físic i digital, acompanyat d’una forta aposta pel marxandatge, vinculat a la proposta musical. El mes de maig, en ple confinament, Miki Núñez va publicar la cançó “Me vale”, el videoclip de la qual, gravat casolanament en entorn domèstic, acumula més de cinc milions de visites a Youtube. Recentment, s’ha estrenat a TV3 com a presentador del concurs musical “Cover”, un talent show digital i online que buscava la millor versió del territori català.

Què ha passat musicalment a Miki Núñez entre Amuza Iceberg. Com has avançat? Com ha canviat el teu so?
Per Amuza tothom em deia que havia de treure música festiva, que jo era carn de festival. Tenia una mica de por a l’hora de treure cançons pop-rock. Amb aquest disc he aconseguit deixar de banda el que la gent s’espera de mi i treure el que m’agrada. Musicalment, a Iceberg les cançons estan molt més madurades. L’anterior va ser un disc que s’havia de treure “ja”, per aprofitar l’onada. Ara he tingut tot el confinament per reestructurar, per revisar melodies, per canviar lletres, etc.

El teu segon àlbum, Iceberg, ha sortit acompanyat d’una aposta forta pel marxandatge. Quin valor creus que li dona el teu seguidor a la part física?
Tota la vida m’ha fet il·lusió tenir samarretes de grups de música. Vivim en un món en el que ja no es venen gaires discos i només amb els streamings no es pot viure. Que es comprin coses més enllà de la cançó, ajuda molt. Hem intentat que sigui un marxandatge “bio-friendly”, de comerç just.

Vau tenir dubtes de presentar l’àlbum, en el context complicat de la pandèmia?
És que no he pogut fer ni la gira del meu primer disc! I estic traient el segon sense poder fer gira. Sembla que l’entreteniment i la cultura la vulguin parar. No ens va parar el confinament per treure la cançó “Me vale”. Vaig comprar un micròfon a Amazon per poder gravar a casa la veu. L’altre, va gravar a casa seva la bateria, la guitarra, tot per separat. I vaig fer el videoclip amb el meu germà amb un mòbil! Oi que no ens va parar, això? Doncs ara, tampoc.

Et condiciona dirigir-te a un públic jove, a l’hora de difondre la teva proposta? Et trobes a gust sent tant actiu en xarxes socials?
Sóc una mica “ciber-lerdo”. He nascut amb les xarxes i les he tingut des del primer moment però no sóc d’aquelles que estudia al mil·límetre com fer les coses. Les xarxes són una molt bona eina perquè em puc comunicar “de tu a tu” amb la gent que em segueix. És un món una mica complicat perquè tothom pot opinar de tu. Que esta bé, però sempre des del respecte.

“Mai m’han posat traves per a res. Ni per cantar en català, ni per fer una balada, ni per fer treure cap col·laboració, ni per fer-ne en castellà, per res.”

Estar dins d’un segell tan gran com Musica Global, quin marge et dona per prendre decisions? Què t’estimes més controlar tu i en què et deixes guiar més?
És molt guai, m’han deixat fer sempre el que volgués. Quan vaig acabar Operación Triunfo, els hi vaig dir: tot m’estarà bé si em deixeu portar la meva banda de tota la vida i em deixeu fer la música que jo vulgui. Mai m’han posat traves per a res. Ni per cantar en català, ni per fer una balada, ni per fer treure cap col·laboració, ni per fer-ne en castellà, etc.

I què creus que diu de tu estar en una discogràfica com Musica Global o Universal Music Spain? Creus que va lligat a un tipus concret de música?
Crec que no perquè, dins de Musica Global o Universal Music Spain, hi ha molts estils. Jo no hi estaria si no em deixessin fer el que vull. Tenir una discogràfica a nivell català m’ajuda pels temes que trec en català, com és el cas de Musica Global. I després Universal, que és una multinacional, m’ajuda a donar-me a conèixer a tot arreu, estic molt ben cobert.

Més enllà de referències musicals, quin artista (o grup) tens de referent per com es vincula amb tota la indústria?
Crec que Despistaos és un bon exemple. És un grup que porta tota la vida vivint de la música, que és feliç. Els hi és absolutament igual si sonen a les ràdios o no, si tenen més concerts o menys. Deixen a part tota la resta, les tafaneries i el “bla bla bla”. Un altre grup que em flipa és Txarango. Txarango és una eminència i una referència… quant a tot! La música que fan, la manera amb la que la fan, la delicadesa amb la que tracten tots els temes… Són un referent.

Com t’has vist al programa de televisió Cover? Ha sigut natural agafar el rol de presentador o hi ha hagut molta part de formació?
He de dir, humilitat a part, que m’agrado molt, a Cover. Em sap greu dir-ho però també s’ha de reconèixer quan algú està orgullós de la feina que fa. Aquesta faceta, m’agrada moltíssim. He estat molt còmode i crec que es una faceta que pot conviure amb la música. El fet d’haver sortit d’un talent show em fa un personatge més públic, més enllà del músic. Tant de bo em donin un paper a Merlí, t’imagines?

Quin paper creus que tindrà d’ara en endavant, aquest rol vinculat a la comunicació? Et veuries fent més televisió d’entreteniment, per exemple?
Sí, tot depèn de dues coses. Primer, de que la gent em vulgui, que agradi fent entreteniment. I que pugui conviure amb la música. La música és el primer, sempre. Aquí sí que em pots preguntar què  estimo més. Diré la música. Si poden conviure, tant de bo pugui viure així molts anys.

Com valores el tractament que fa la televisió del panorama musical? Tu que has passat per Operación Triunfo i per Eurovisión, creus que hi ha un abús del format de concurs, a l’hora d’apostar per continguts musicals?
Jo crec que un abús, no. Tot el contrari. Hi ha molta gent que composa millor que jo, que canta millor que jo, que és millor presentador que jo, etc; i que no té l’oportunitat de que la gent el conegui. Hauríem de potenciar moltíssim el format “t’ensenyo el que sé fer”. I no només a la televisió, sinó també des d’alguns organismes, per potenciar una mica més la cultura i l’entreteniment. Que no fos tant complicat poder viure de la música, que sembla que sigui “el último eslabón” per a tots els governs del món, aprofitant aquesta pandèmia. Hem sigut els últims. Però els polítics es posen música quan s’estan dutxant, no? Doncs que pensin que també hem de menjar.

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Menú per a dos.
17 views
17 views

Menú per a dos.

Redacció - 23 de setembre de 2021
Mau, Atún, Buha, Noibenfet – Frase de la setmana
1612 views
1612 views

Mau, Atún, Buha, Noibenfet – Frase de la setmana

Redacció - 23 de setembre de 2021
Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com