ENTREVISTA A: María Grau Pérez, experta en Epidemiologia, Salut Pública i especialitzada en Matemàtiques i Bioestadística.

Per Text: Pol Audivert Escudé – AMIC | Vídeo: Marina Rodríguez / Clack – AMIC – Redacció –

María Grau: “És força conegut que l’exposició d’alguns metalls en particular, s’associen directament a un pitjor funcionament del sistema renal”

María Grau Pérez ha destinat la seva beca de La Fundació “la Caixa”, en la realització d’un doctorat en Epidemiologia i Salut Pública a l’Institut d’Investigació Sanitària Fundació per a la Investigació de l’Hospital Clínic de València (INCLIVA) gràcies a la seva beca INPhINIT “la Caixa”. Graduada en Matemàtiques i màster en Bioestadística per la Universitat de València, ha treballat com a becària d’investigació al Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health (Baltimore, Estats Units); com a tècnica d’estadística a la Columbia University School of Public Health de Nova York; i com a tècnica d’estadística al centre d’investigació INCLIVA de València. La seva recerca de doctorat se centra en el paper de l’entorn en la salut de la població.

La Fundació “la Caixa” li va concedir una prestigiosa beca. Com va rebre la notícia?

Vaig rebre la notícia amb molta alegria. Tenia molt clar que volia realitzar un doctorat a Espanya, vaig apostar per les beques de “la Caixa”, tot i saber que la competitivitat era molt alta. En conèixer la resposta, la incertesa que provenia de la dificultat per aconseguir-ne una, es va traduir en una gran emoció.

La seva recerca de doctorat se centra en veure la relació entre l’exposició a metalls i el seu efecte en la malaltia renal. Quines conclusions ha extret fins ara?

És força conegut que l’exposició d’alguns metalls en particular, s’associen directament a un pitjor funcionament del sistema renal. A mi en particular em pertoca conèixer si aquesta associació és deguda a una relació de causa-efecte. Aquest punt és el que desconeixem. Actualment, no tenim molt clar que la relació sigui una realitat, tot i que en els últims anys han aparegut algunes informacions que n’asseguren l’existència.

En aquests els últims anys, estadísticament, ha pogut observar un augment o una disminució de malalties renals i cardiovasculars en la població humana? A quines causes externes ho atribueix?

No em considero experta en matèria d’evolució d’aquestes malalties. Ara bé, actualment s’estima que a Espanya la malaltia renal crònica afecta a un de cada 7 adults. És una prevalença alta, de fet, és considerada una de les més altes d’Europa. Les malalties cardiovasculars suposen una de les primeres causes de mort tant a Espanya, com al món. Si ens fixem amb les malalties renals cròniques, les seves principals causes les lliguem a l’obesitat, el sedentarisme, el tabaquisme o la pressió arterial.

Les causes externes són senzilles; per un costat trobem l’estrès, vinculat als alts i baixos de la pressió arterial. Per un altre, considerant que actualment la societat s’alimenta més desequilibradament, causa un augment del percentatge de colesterol.

“Un dels avantatges, clars i viables, d’utilitzar la genètica en la salut és la detecció precoç d’afeccions en els grups de risc d’una població.”

Em podria destacar quins avantatges i inconvenients mèdics i ètics suposarà la implementació total de la genètica en la salut?

Un dels avantatges, clars i viables, d’utilitzar la genètica en la salut és la detecció precoç d’afeccions en els grups de risc d’una població. És a dir, poder detectar un grup amb una predisposició genètica a desenvolupar una patologia renal crònica. La detecció permetria seguir a aquestes persones i mantenir-te informat de forma anticipada o en el moment que sorgeix el problema.

D’inconvenients ètics en trobem varis. Podria donar-se el cas d’una discriminació entre diversos grups de la població segons presentéssim una certa variant genètica o una altra. També tendeixo a pensar amb l’ús capitalista que podria donar la informació del genoma de les persones. Crec fermament que s’haurien d’establir unes normes que protegeixin la ciutadania en aquest context.

Quins creu que són els factors externs de risc més perjudicials i que propicien l’expansió d’un virus?

La densitat de població és clarament un factor extern de risc. La forma de relacionar-nos amb les persones és d’especial rellevància, està clar que no ens relacionem igual a Espanya que a Suècia. També hi ha factors més específics, per exemple; les persones que conviuen en un habitatge, tots aquests serien factors estretament relacionats amb el contacte social. D’altra banda, trobem factors laborals. Si en el moment que ens trobéssim malament, disposéssim d’una ràpida capacitat per proporcionar unes mesures d’aïllament, sigui per possible infecció o altres motius, ajudaria a alentir la propagació del virus.

Des d’una òptica personal com veu l’evolució de la pandèmia, i per quines mesures estatals apostaria per combatre els virus letals del futur?

És probable que la pandèmia convisqui amb nosaltres durant un bon temps fins que no es produeixi un pla de vacunació per la majoria de la població. En els anys vinents, la vida es fonamentarà en un menor contacte social com hi ha hagut fins ara. En relació amb les mesures, ho veig força clar, és primordial invertir més en medicina preventiva i salut pública, calen investigacions per a pal·liar els efectes del virus. En definitiva, hem de construir maneres per contagiar-nos menys.

Quins són els seus objectius de recerca a curt termini? Quins mitjans necessitaria per desenvolupar amb plenitud les seves línies d’investigació?

El meu objectiu a curt termini és acabar el doctorat, i especialment aconseguir demostrar que l’exposició a certs metalls causa malalties cròniques. És a dir, demostrar aquesta causa-efecte tan buscada . És rellevant començar a apostar per mesures socials que ajudin a reduir considerablement aquesta possible exposició. Podem agafar situacions comparables, el tabac i la seva relació amb moltes malalties n’és una. Una vegada es van conèixer les seves conseqüències, des de les institucions van aportar-se solucions, entre elles, la prohibició en transports públics, en interiors o en altres espais.

Els mitjans necessaris per tal de desenvolupar les meves línies d’investigació es nodririen principalment d’una inversió econòmica. En aquests moments estem utilitzant un mètode estadístic que necessita una abundant informació genètica. Aquestes dades s’han d’extreure de la població i tenen un cost.