Avui parlem amb Maria Candelaria Lleonart “Candi” que acaba de jubilar-se de la seva feina com a conductora d’autocar. Segur que té moltes coses interessants per explicar-nos.
Montpeità.- Hola Candi.
C.- Hola
M.- Quants anys has estat treballant al volant d’un autocar?
C.- Doncs tants com 34
M.- Què et va portar a escollir aquesta professió?
C.- El meu home era conductor i amb el meu sogre tenien la companyia Autocars Creus.
M.- Com van reaccionar la teva família i amics quan vas decidir ser conductora d’autocar?
C.- No s’hi estava acostumat.
M.- Et va costar obtenir el carnet de conduir especial per a transport de viatgers?
C.- No. La veritat és que vaig aprovar-ho sempre tot a la primera.
M.- Recordes el primer dia que vas conduir l’autocar? Com va ser?
C.-Una mica nerviosa, però al tenir el suport del meu home i amb la línia de Sant Fruitós a Manresa, va ser bastant lleuger.
M.- Com va ser el procés d’adaptació a un treball que tradicionalment havia estat masculí?
C.- Al carrer a vegades vaig trobar alguna reticència, però dins la professió, sempre vaig trobar suport de tot tipus.
M.- Quins eren els desafiaments principals que trobaves a la carretera en aquella època?
C.- L’incivisme de la gent, sobretot a l’hora d’aparcar. No es compta que un vehicle gran necessita més espai per a tot.
M.- A quina zona has treballat més?
C.- A la línia de Sant Fruitós – Manresa on he treballat pràcticament sempre, excepte durant 4 anys que vaig treballar en una línia nova que van obrir a Barcelona (Tombus).
M.- En quin àmbit has treballat més en bus de línia o viatges en autocar?
C.- Majoritàriament línia
M.- Tenies alguna ruta favorita? Què la feia especial?
C.- Òbviament Sant Fruitós – Manresa. La feia especial la gent, s’acaba sent una família
M.- Quins són els canvis més notables amb el pas dels anys? Carreteres, vehicles, equips de conducció?
C.- Tot. En 34 anys tot és d’una altra manera, però sobretot que ara hi ha molt més trànsit.
M.- Essent una de les primeres dones que es va dedicar a aquesta professió, vas notar alguna resistència per part d’altres conductors o dels passatgers?
C.- D’altres conductors no, però cal tenir en compte que jo sempre els vaig demanar consell i opinió en les coses que no sabia, però de passatgers, sí que al principi n’hi havia alguns que, si podien triar, preferien pujar en un bus conduït per un home.
M.- Quina és la teva opinió sobre la participació de les dones avui en el sector del transport?
C.- Ho veig perfecte. Avui dia els busos pràcticament es porten com un turisme, excepte les mides, pel demès és igual.
M.- Com t’organitzaves per combinar la vida personal amb el treball a l’autocar?
C.- Com qualsevol altra dona i qualsevol altra família
M.- Tens algun ritual o costum abans de començar cada viatge?
C.- Sí. Sempre poso bé el seient, i he de portar la finestra dos dits baixada
M.- Quin consell donaries a les noves generacions de conductores d’autobús?
C.- Que tinguin molta paciència, però sobretot que vagin a treballar contentes.
M.- Recordes algun dia que haguessis d’enfrontar-te a condicions meteorològiques adverses?
C.- En un viatge a Alcalà del Valle, que va ploure molt i a l’autopista no es veia res i era realment perillós.
M.- Hi ha alguna cosa que encara t’agradaria fer en relació amb la teva experiència com a conductora?
C.- En un moment donat, m’hauria fet gràcia portar un bus articulat, però no en vaig tenir ocasió.
M.- Quin és el millor record que tens de la teva carrera com a conductora?
C.- Fa molts anys, quan vaig anar a Polònia amb el meu home com a segona conductora.
M.- Com és la interacció amb els passatgers i passatgeres?
C.- Com deia el meu pare: “El client sempre té la raó”
M.- La situació més divertida
C.- Disfressar-nos per Carnaval amb el meu company de línia, i un any que anava vestida de dimònia els mossos em van parar i es van petar de riure. Fins i tot vaig sortir als mitjans de comunicació
M.- La més inesperada
C.- Quan vaig començar a Tombus, com que de disset conductors setze eren homes i jo l’única dona, em vam fer la sorpresa d’adjudicar-me el viatge inaugural, això vol dir que portava de passatgers l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i tota la comitiva amb la resta d’autoritats.
M.- La més complicada
C.- Cap en especial, en tot cas en viatges i llocs on no has estat mai i no saps on vas. Sovint he anat a comprovar a peu si l’autocar passa o no.
M.- La més entranyable
C.- L’últim dia de treball, em van canviar la feina el dia abans. Em van posar Sant Fruitós – Manresa a la tarda, i en arribar a l’estació hi vaig trobar els meus fills per acompanyar-me en l’últim viatge. Per sorpresa, van anar pujant la resta de la família, companys de feina, d’oficina, amics i amigues, per fer-me el comiat amb globus, serpentines, fotos…
M.- Moltes gràcies Candi, de part del Montpeità i de tots aquells santfruitosencs i santfruitosenques que durant tants anys has portat amunt i avall per les nostres carreteres. Ara a gaudir d’aquesta, ben merescuda, nova etapa.
