ENTREVISTA A: Clara Calderó Delgado, becada de “la Caixa” experta en Relacions Internacionals, solucions de conflictes mitjançant la no-violència-

Per Text: Pol Audivert Escudé – AMIC | Vídeo: Clack – AMIC – Redacció –

Clara Clalderó: “Quan mirem els conflictes del futur, visualitzarem que tots estan motivats per dos forces motrius, els drets humans i la lluita per la seva implementació o vulneració”

Clara Calderó Delgado ha destinat la seva beca de la Fundació “la Caixa” de postgrau a l’estranger a la realització d’un màster en Violència, Conflicte i Desenvolupament a la School of Oriental and African Studies (SOAS) de la University of London. Nascuda a Sant Esteve Sesrovires, graduada en Relacions Internacionals per la Universitat Ramon Llull i especialitzada en Política Exterior i Unió Europea, ha realitzat diferents estades, a Jordània com a becària de recerca de l’Institut Internacional per l’Acció No-Violenta en el context de la crisi siriana o com a becària en el departament de Política Euromediterrània de l’Institut Europeu del Mediterrani. També ha col·laborat amb diferents projectes de voluntariat en camps de refugiats a Grècia i França i ha realitzat diferents cursos a Amman (Jordània) i El Caire (Egipte) sobre temes de protecció humanitària i desplaçaments forçosos a Orient Mitjà.

“La Caixa” li va concedir una prestigiosa beca. Com va rebre la notícia?

Quan la vaig rebre, fou una notícia inesperada. Em vaig presentar simplement per provar, però no pensava que aconseguiria obtenir la beca. La fortuïtat de poder anar a estudiar a una universitat que sempre havia desitjat, i a una ciutat com Londres, va ser molt emocionant. Estava tan entusiasmada que vaig tardar força temps a assimilar la notícia.

Com li va sorgir la vocació per l’especialització de solucionar conflictes internacionals de forma no violenta i l’interès per les Relacions Internacionals?

El meu interès per les Relacions Internacionals ve de la meva curiositat per entendre el món que ens envolta. Al Batxillerat m’agradava molt l’economia i la història i volia comprendre perquè es produeixen els diferents afers i successos mundials.

La meva intenció era aprendre i aprofundir més en els perquès. Em va semblar que les Relacions Internacionals reflectien en major grau, totes aquelles preguntes i necessitat de respostes que m’havia fet al llarg de la meva vida. El problema és que t’acabes trobant amb més preguntes.

La mirada també se centrava en la solució de conflictes i la utilització de la no-violència perquè des del meu punt de vista, la forma no violenta i pacífica és una eina per resoldre els conflictes socials, polítics i territorials que existeixen en el nostre planeta.

L’aposta per solucionar conflictes de forma no-violenta, ha tingut èxit en diversos moments històrics, quins esdeveniments destacaria com a model de referència?

La lluita no-violenta s’ha utilitzat en molts esdeveniments històrics. Entre ells, acostumo a mencionar a Ghandi i la seva estratègia pacífica que va acabar amb la independència de l’ Índia; Martin Luther King, amb la seva lluita pels drets dels afrodescendents americans.
Mencionaria també el conflicte de les Filipines de l’any 1976, que van aconseguir amb la lluita no-violenta que marxés el dictador sanguinari, Ferdinand Marcos.

Com aquestes lluites, en trobem vàries més, algunes amb un rerefons molt divers, no tan basades a aconseguir un canvi de règim sinó altres lluites d’un caire més social, per exemple; per la igualtat de gènere, la defensa del col·lectiu LGBIQ , la lluita per l’aturament del canvi climàtic…

Em podria citar algunes de les tasques i experiències més remarcables que va viure en els diversos camps de refugiats en què va participar?

Durant l’estada a Grècia, vaig tenir l’experiència de passar un mes a dos camps de refugiats, Ritsona i Oinofyta. Aleshores, tenia 19 anys, la meva tasca primordial era organitzar activitats pels infants del camp. A més, havia d’ajudar amb tot el que era necessari, des de construir una tenda a organitzar la roba en tallers o un repartiment d’aliments.

Vist en perspectiva me n’he adonat que més que contribuir amb ajuda de material, les persones que viuen en un camp de refugiats el que realment necessiten és la protecció internacional.

Des d’aquesta perspectiva sí que em vaig sentir una mica turista del desastre. Ara bé, vull matisar que l’experiència com aprenentatge ètic i moral ha estat molt profitosa. A més, vaig conèixer a moltes persones amb les quals encara segueixo mantenint el contacte i he après moltíssim.

Creu que s’hauria de replantejar la qualitat de vida dels camps de refugiats? De quina manera?

Totalment. Si posem la mirada en els camps de refugiats de la Unió Europea, i concretament a la Península i Illes Gregues, són camps d’excepció en els quals es vulneren reiteradament els drets humans recollits a la Carta Internacional. Són forats negres del dret global.
Un exemple és el Camp de Mòria, on hi havia unes 13.000 persones amuntegades. Aquest camp està pensat per disposar d’una capacitat màxima de 3000. A més, cal afegir un context de pandèmia global sense aigua corrent, i amb unes condicions higièniques deplorables. Una possible solució al problema, seria que la Unió Europea posés en marxa un sistema de reubicació permanent, de les persones que arriben a costes Europees.

Veu possible l’aplicació de moviments i mètodes no-violents que acabin de solucionar el conflicte Sirià i de quina manera podem convertir-ho en un model a tenir en compte pel futur?

És el que recalcava. Viuen en un país on hi ha uns aviadors russos bombardejant les seves ciutats i pobles, i la majoria de les grans urbs estan en runes. A més, mediàticament, s’han utilitzat les divisions sectàries amb un clar objectiu de dividir la societat. L’únic moviment que volia transformar Síria i convertir-la en democràtica, l’han trepitjat i destrossat. Tot i no disposar dels coneixements necessaris per respondre amb exactitud, la pregunta és força complexa, apostaria clarament per una transició democràtica i una justícia transnacional. Per finalitzar la pregunta, només et puc dir que les coses no s’han fet gens bé fins ara i tinc molt clar que continuaran pel mal camí fins que no hi hagi una redirecció cap a una transició democràtica.

Com creu que s’hauria de motivar o conscienciar els joves, però també tota la societat, a animar-se a fer tasques de voluntariat?

Aquesta pregunta és molt rellevant, com a conjunt, hem d’anar més enllà del voluntariat, la meva perspectiva em diu que cal donar eines d’informació als joves i a tota la societat. Ens n’hem d’adonar que hi ha un poder col·lectiu i una capacitat d’acció conjunta molt important que pot transformar les coses. Les noves eines de comunicació poden jugar un paper molt important si col·lectivament som actius en aquesta lluita. Cal informar-nos i formar-nos i després organitzar-nos col·lectivament per donar una resposta. Hi ha moltes plataformes activistes on es pot ajudar.

També és molt important que sí les polítiques que tenim en els nostres estats ens generen un rebuig, ens fem sentir i ens mobilitzem per demostrar-ho. De cara als joves, crec que fa falta també molta formació en acció directa no-violenta i en estratègies de resistència civil. En l’acció col·lectiva hi ha molta força i hi ha molt poder.

A escala personal, quines són les seves expectatives globals i com creu que seran els conflictes geopolítics del futur?

Mai he estat molt aficionada a fer previsions globals. Des de la meva òptica quan generalitzes, perds una mica la realitat local de cada zona. És impossible conèixer el que està succeint a cada un dels conflictes que afecten indrets del planeta. Ara bé, crec que val la pena adonar-nos, que sempre han intentat imposar la idea que els conflictes passen perquè hi ha una separació molt gran entre un nosaltres, societat avançada, llibertària i democràtica separada de la dels altres, aquests atraçats moralment. “El altres” sempre ha anat canviant, primer l’URSS, després Al-QAEDA.

Vull posar èmfasi en el fet que mirem-nos una mica més nosaltres, no ho fem tot bé i no som el centre de la moralitat. En un futur i un present immediat, quan vegem conflictes visualitzarem que tots estan motivats per dues forces motrius, els drets humans i la seva implementació o vulneració.