L’altre dia llegia l’article publicat al 3Cat. L’estratègia de la crispació política: tensió, descrèdit i desafecció. Quan els polítics apugen el to, creix la desafecció dels ciutadans amb la política. Signat per la periodista política Pilar Garcia.
Segons aquest article, aquesta estratègia de confrontació caracteritzada per l’ús d’insults, retòrica incendiària i desqualificacions constants entre actors polítics no només polaritza, sinó que, amb el pas del temps, allunya la ciutadania de la vida cívica i alimenta la desconfiança en els partits i en les institucions en general. Molt preocupant des del meu punt de vista.
Aquest fenomen de crispació no és un efecte anecdòtic; es tracta d’un problema estructural que s’ha anat consolidant en les nostres institucions polítiques i comunicatives i ho podem observar cada dia en els diferents mitjans de comunicació.
La desafecció política, aquest distanciament i rebuig envers la política i dels polítics que manifestem els ciutadans, esdevé així una de les conseqüències d’aquest clima, desapareix l’interès i la participació i apareix aquella expressió que sovint escoltem “tots són iguals”. Alimentant la idea que la política és més un espectacle de confrontació que una eina de transformació social.
Malauradament, puc donar fe d’aquest tracte de descrèdit i crispació, d’aquest clima, d’aquesta manera de fer política. Per això, com a regidora compromesa amb la recuperació de formes de fer política basada en el respecte i el diàleg, considero que aquesta situació no pot quedar només com una anàlisi crítica, sinó que ens obliga a actuar. I penso que aquest compromís ha de començar, de manera urgent, en l’àmbit local. Cal que les persones que volem millorar els nostres entorns més propers i la vida dels ciutadans dels nostres pobles, des de les institucions siguem exemples de formes i actituds democràtiques.
L’Ajuntament és el primer espai on la ciutadania percep la política com útil o com un problema. Quan els debats municipals es fan des del respecte, l’escolta activa i la voluntat de trobar solucions concretes, es construeix una manera de fer política que reforça la confiança del veïnat i demostra que una altra política és possible.
Recuperar unes formes respectuoses no és només una qüestió d’estil, sinó una responsabilitat política especialment necessària a nivell local, on les decisions tenen un impacte directe en la vida de les persones. Prioritzar l’interès comú, el diàleg basat en dades i l’empatia, i apostar per un debat per a resoldre problemes reals és una decisió que pot ajudar a reparar la fractura social i reconstruir la confiança ciutadana. Encara hi som a temps!
