Els clubs de novembre.

Per: Biblioteca de Sant Fruitós de Bages.

TEATRE, dijous 5 de novembre a les 19:30 h.

Yerma, de Federico García Lorca (1898-1936).

Es denomina Generació del 27 al grup de poetes que l’any 1927 van organitzar a Sevilla un homenatge a Luis de Góngora amb motiu de commemorar el 300 aniversari de la seva mort i amb l’objectiu de recuperar aquest autor renovador del llenguatge poètic durant el segle d’or espanyol. El grup de poetes volien incidir en el coneixement de la història de literatura i al mateix temps incorporar les avantguardes artístiques de l’època. Molts d’ells es trobaven a la Residencia de Estudiantes de Madrid, una institució cultural en la què joves autors estaven en contacte amb els principals intel·lectuals del moment: José Ortega Gasset, Ramón Menéndez Pidal, Juan Ramón Jiménez… Formaven part del grup uns vint joves poetes, dels quals van acabar destacant menys de la meitat i entre ells la figura més popular va ser Federico García Lorca.

El poeta i dramaturg andalús Federico García Lorca reflecteix a la seva obra l’ambient de la societat rural del seu temps i amb la seva genialitat ens trasllada a un món fascinant ple de lirisme i símbols. Va produir i adaptar obres de teatre del segle d’or amb la companyia teatral “La Barraca” i en la seva producció teatral com a autor trobem: farses, comèdies, tragèdies i drames. Els seus drames rurals poètics van tenir molt èxit i entre ells està Yerma, estrenada l’any 1934.

Yerma té com a tema central la infertilitat. Yerma és una noia del camp que es casa amb la finalitat de tenir un fill, però després de dos anys va perdent l’esperança. La gelosia per les altres noies que sí tenen fills, la tristesa perquè el seu home no mostra preocupació per formar una família i l’ambient de poble en el què no tenir fills és vist quasi com una maledicció són els elements que van pertorbant Yerma i donen origen a la tragèdia.

CINEMA, dijous 12 de novembre a les 19:30 h.

Luz que agoniza (Gaslight), director: George Cukor (1899-1983).

George Cukor es va formar a Broadway com a director de teatre i l’any 1929 va passar a treballar a Hollywood amb l’inici del cinema sonor. Va ser dialogista i assistent de direcció per a la Paramount Pictures, va canviar després als estudis RKO on va conèixer Katherine Hepburn, la seva actriu preferida amb qui va fer onze de les més de cinquanta pel·lícules que va dirigir. Va treballar diferents gèneres, tot i que va destacar amb la comèdia, i en tots ells és reconegut el seu gran treball dirigint actrius i actors: Katherine Hepburn, Spencer Tracy, Judy Garland, Cary Grant, Greta Garbo, Joan Crawford… i també Ingrid Bergman guanyadora l’any 1945 d’un Oscar per la seva interpretació en la pel·l·lícula Luz que agoniza (Gaslight).

Luz que agoniza està basada en una obra de teatre de Patrick Hamilton que ja havia estat portada al cinema l’any 1940 (precisament per diferenciar aquesta versió nord-americana de la versió anglesa Luz de gas, es va traduir el títol de forma diferent). Una parella, la Paula i el Gregory, es casen i van a viure a la casa on la noia ja havia viscut amb la seva tia, qui va ser assassinada allà deu anys abans. La Paula vol superar les seves pors però aviat nota que a la casa passen coses estranyes: sorolls, passes a les golfes on no hi ha ningú, les coses canvien de lloc… i quan el Gregory, que és pianista, se’n va a l’estudi el llum de la casa fa pampallugues. Tot sembla indicar que la Paula està perdent la cordura però la intervenció d’un inspector permetrà descobrir quina és la intriga.

NOVEL·LA, dijous 26 de novembre a les 20:00 h.

Jo, robot, d’Isaac Asimov (1920-1992).

Enguany es celebra el centenari del naixement d’Isaac Asimov. Escriptor, divulgador científic i un dels principals autors de ciència-ficció del segle XX.

Per la seva formació com a químic Asimov va ser professor a la universitat de Boston, però ho va deixar per dedicar-se a escriure. L’obra d’Isaac Asimov és més que prolífica, amb més de 500 llibres publicats. Va començar l’any 1939 a publicar contes de ciència-ficció en revistes especialitzades, és autor de llibres de divulgació científica i també d’obres de ficció literària amb unes cinquanta novel·les, l’èxit i popularitat que va tenir s’explica pel seu equilibri entre coneixements científics i tecnològics, visió de futur i creació literària.

L’obra Yo, Robot, editada l’any 1950, és un recull de nou relats. El punt d’unió dels relats és la doctora Susan Calvin, qui explica la història a un reporter. En aquest llibre ja apareixen les tres lleis de la robòtica fixades per Asimov, la primera de les quals és: “Un robot no podrà causar mai dany a un ésser humà, o, per inacció seva, deixar que li passi res de dolent.” Els robots evolucionen i la moral mou els seus actes, però als homes, amb el seu egoisme i ambició, no els és fàcil acceptar-los i conviure amb ells.