0 Shares 617 Views

Els clubs de març.

1 març, 2021
617 Views
Texi i fotos: Biblioteca de Sant Fruitós de Bages.

TEATRE, dijous 4 de març a les 19:30 h.

Hedda Gabler, d’Henrik Ibsen (1828-1906).

Hedda Gabler

El dramaturg noruec Henrik Ibsen es va interessar per la literatura en la seva joventut i va escriure poesia i teatre. De 1857 a 1862 va treballar com a director al Teatre Noruec de Cristiania (actual Oslo), però la fallida econòmica del teatre i l’ambient conservador de la societat de seu país, van provocar el seu exili a Itàlia i Alemanya. En aquest període de 27 anys escriu moltes de les seves obres. Torna definitivament a Noruega l’any 1891.

Henrik Ibsen, tot i la polèmica generada per les seves obres,  sempre va ser apreciat com un gran dramaturg al seu país i a nivell internacional, junt amb Anton Txèkhov i Strindberg, va renovar el teatre melodramàtic del segle XIX i és reconegut com el creador del drama realista modern. Va influir amb el seu teatre en molts dramaturgs posteriors i en concret a Catalunya va influir en el teatre modernista a partir de representacions teatrals de les seves obres i amb la introducció del teatre “regeneracionista”, un teatre d’idees en què es pretén crear opinió sobre els fets.

Entre les seves obres més destacades: Un enemic del poble, Casa de nines, Peter Gynt, Espectres, L’ànec silvestre i Hedda Gabler.

Hedda Gabler es va estrenar a Munic l’any 1891 i és una obra representativa de l’etapa simbolista del teatre d’Ibsen. Hedda és una noia aristòcrata que accepta casar-se per conveniència amb Jörgen Tesman tot i estar enamorada de Eilert Lövborg. Hedda no troba un espai adequat per a la seva vida, és una dona determinada i de forta personalitat, però insatisfeta i avorrida amb el paper intranscendent que ha de representar i del qual intenta fugir mirant de dominar els altres.

 

CINEMA, dijous 11 de març a les 19:30 h.

Amarcord, director: Federico Fellini (1920-1993)

Amarcord

Aquest mes de març comentem una altra pel·lícula de la gran filmografia del director italià Federico Fellini, es tracta d’ Amarcord, la pel·lícula més personal de les 24 que va dirigir.

Fellini va escriure un text l’any 1966 amb records d’infància i adolescència: La mia Rimini i aquesta va ser la base d’Amarcord, pel·lícula estrenada l’any 1973. Fellini i el guionista i poeta Tonino Guerra (1920-2012), van col·laborar en la realització d’aquesta pel·lícula que relata una successió de diferents situacions quotidianes que es produeixen en un petit poble coster del nord d’Itàlia al llarg de tot un any. L’època del relat són els anys 30, abans de la Segona Guerra Mundial i amb el feixisme italià imperant. En totes les escenes que van discorrent es tracten nombrosos temes que permeten oferir un clar retrat social d’Itàlia: la religió, la política, el sexe, la família…

Fellini no qualifica la pel·lícula com a autobiogràfica, tot i que el poble recreat, Borgo, podria ser la seva ciutat natal Rímini i l’adolescent Bruno podria ser el mateix Fellini. El singular títol de la pel·lícula prové de la forma de pronunciar “Io mi recordo” (jo me’n recordo) en la regió Emília-Romanya on es troba Rímini: “A m’acord”.

Amb Amarcord Fellini va obtenir els premis cinematogràfics: Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1975), va ser el quart Oscar de la seva carrera, i David de Donatello a la millor pel·lícula i millor director (1974).

 

NOVEL·LA, dijous 25 de març a les 20:00 h.

Argelagues, de Gemma Ruiz (1976)

Argelagues

Gemma Ruiz Palà és periodista, treballa als Serveis informatius de Televisió de Catalunya des de l’any 1997 i actualment és redactora en cap, i també és escriptora, havent publicat fins al moment dues novel·les: Argelagues i Ca la Wenling.

L’any 2016 publica la novel·la Argelagues. Un llibre que va començar a preparar l’any 1994 recollint documentació i parlant amb la seva àvia, la seva besàvia i la seva tia. Argelagues explica la vida d’aquestes tres dones de la família de l’escriptora: la Remei, la Rosa i la Nina. Al llarg del segle XX aquestes dones nascudes a pagès a Castellterçol, es van haver d’obrir camí a la ciutat de Sabadell, treballant a la indústria tèxtil.

A través del relat trobarem grans esdeveniments històrics: des de la Mancomunitat i el Castellterçol de Prat de la Riba, passant per la Dictadura de  Primo de Rivera, La República, la Guerra Civil, la postguerra  i el franquisme fins els anys seixanta. I al mateix temps al llarg de la narració coneixerem la vida de les dones, una vida  difícil, tant a nivell social com familiar, sotmeses al masclisme, la precarietat i els abusos laborals…

El títol en si mateix ja és una metàfora de la novel·la, l’argelaga és un arbust molt similar  a la ginesta per la seva forma i per les seves flors grogues, però té unes punxes fortes i nombroses i és una planta que viu i floreix en condicions difícils, en terres secs i pedregosos.

Una novel·la emocionant, escrita de forma que ens fa evident la riquesa d’expressions que té la nostra llengua parlada pels nostres avis. Una obra que ens endinsa en la realitat de les dones i que de forma clara fa reconeixement del seu important paper tan injustament silenciat.

 

 

 

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com