Els clubs de febrer.

Per: Biblioteca de Sant Fruitós de Bages.

TEATRE, dijous 4 de febrer a les 19:30 h.

L’oncle Vània, d’Anton Pàulovitx Txèkhov (1860-1904)

L’escriptor rus Anton P. Txèkhov va estudiar medicina però, tot i que va exercir aquesta professió de forma esporàdica, es va dedicar a la literatura. Txèkhov és reconegut com un gran autor de relats breus i també com a dramaturg. Va començar escrivint relats humorístics en revistes i diaris per passar després a relats amb temes més profunds que també van agradar i també va escriure teatre, tot i que en aquest gènere no va ser tan reconegut fora de Rússia fins després de la seva prematura mort quan, finalitzada ja la Primera Guerra Mundial, les seves obres de teatre es van traduir a l’anglès i va esdevenir un autor internacional.

El talent de Txékhov, amb el seu estil senzill i precís i amb la melangia, tendresa i també ironia dels seus personatges, ha influït en molts escriptors: Katherine Mansfield, Irène Némirovski, Raymond Carver, Tenessee Williams o Virginia Woolf; i el seu teatre es representa de forma continuada per tot el món destacant les obres: La gavina, L’oncle Vània, Les tres germanes i El jardí dels cirerers.

L’oncle Vània, estrenada a Moscou l’any 1899, transcorre en una hisenda familiar on viuen Vània, la seva neboda Sònia i la seva mare Maria. A la casa arriben el professor Serebriakov, el cunyat de Vània, i la seva nova i jove esposa Elena amb la intenció de vendre-la, però Vània s’hi oposa perquè, tot i que el professor és el propietari, la casa es va comprar amb els diners de la seva germana, la primera esposa, i ells porten tota la vida treballant i administrant la hisenda.

L’oncle Vània és una obra realista representativa del teatre de Txèkhov en què l’acció dramàtica es mou dins la vida quotidiana dels personatges que reflecteixen els canvis socials de la Rússia de finals del segle XIX i que tracten qüestions de la condició humana: l’amor no correspost, el pas del temps i les oportunitats perdudes, la llibertat, el ressentiment…

CINEMA, dijous 11 de febrer a les 19:30 h.

La dolce vita, director: Federico Fellini (1920-1993)

El director de cinema italià Federico Fellini va començar a treballar com a guionista al costat de Roberto Rossellini i Tullio Pinelli i l’any 1950 va iniciar la seva carrera com a director. Després d’algun fracàs inicial va arribar l’èxit amb la pel·lícula Los inútiles, l’any 1953 i a partir d’aquí el reconeixement va ser continuat. Amb La strada, protagonitzada per la seva dona Giulietta Masina, va obtenir el primer Oscar dels 5 que li serien atorgats. Altres pel·lícules destacades són: Las noches de Cabiria, La dolce vita, Fellini 8 y ½, Roma, Amarcord, Ginger y Fred…

El cinema de Fellini està inicialment dins el corrent del Neorealisme italià, amb rodatges en llocs reals i actors no professionals i amb característiques com: simbolisme, crítica social i religiosa, psicoanàlisi, sàtira… Fellini va participar d’aquest cinema que mostra com era la societat italiana després de la Segona Guerra Mundial, però va inferir el seu estil propi amb elements biogràfics i fantasia, una forma de fer cinema única i reconeguda mundialment.

Estrenada l’any 1960 La dolce vita narra la història de Marcello, un periodista de societat que segueix als famosos per locals i restaurants de Roma. Marcello vol ser escriptor, però es deixa portar per “la dolce vita” en la què es troba immers: festes, superficialitat, dones guapes i glamur. I tot succeeix a Roma, escenari d’una societat decadent i hedonista.

Tot i l’escàndol inicial amb què es va rebre la pel·lícula per una part de la societat italiana, de fet a Espanya no es va estrenar fins vint anys més tard, va ser guanyadora de la Palma d’Or al Festival de Cannes, i és considerada una obra mestra de Fellini a més d’una de les millors pel·lícules de la història del cinema. Un dels molts aspectes que podríem destacar és la meravellosa música de Nino Rota.

NOVEL·LA, dijous 25 de febrer a les 19:30 h.

Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís (1963)

Nascut a Perpinyà i havent estudiat en francès fins a llicenciar-se en Història de l’Art a la universitat de Montpeller, Joan-Lluís Lluís és un escriptor català que ha intervingut en diferents iniciatives en defensa de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord. És autor de narrativa, assaigs, crítica literària, traductor i col·laborador en mitjans de comunicació, a més de creador de cançons per a diferents grups musicals.

Va començar a escriure novel·la l’any 1993 amb Els ulls de sorra, i a partir d’aquí ha seguit una trajectòria amb registres variats i en la qual ha anat obtenint diferents premis, entre les seves obres destaquem: Aiguafang (Premi de la Crítica Serra d’Or), Vagons robats, El dia de l’ós (Premi Crexell), El crim de l’escriptor cansat, Xocolata desfeta, Les cròniques del déu coix (Premi Lletra d’Or), El navegant (Premi de la Crítica Serra d’Or)…

L’any 2017 va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la per Jo soc aquell que va matar Franco, una obra amb la què també va aconseguir l’any 2019 els premis: Joaquim Amat-Piniella, Narrativa M. Àngels Anglada i Ictineu. La novel·la té com a protagonista l’Agustí que ens explica la seva història, nascut a Solsona l’any 1916 ha estat un enamorat de la llengua i molt bon lector des de ben petit, ara té uns trenta anys i treballa com a corrector lingüístic a Barcelona. La ficció permet que la novel·la plantegi una història alternativa, una Guerra Civil que no acaba el 1939, sinó que Franco, seguint ordres de Hitler, declara la guerra als aliats i com a primera acció bombardegi Argelers. Agustí perd allà la dona que estima, es fa maqui i comença la seva clandestinitat pel Vallespir… aconseguirà fer-se realitat el títol de la novel·la?

A la biblioteca vam poder gaudir l’any 2011 d’una magnífica tertúlia amb aquest autor sobre la novel·la El dia de l’ós i hem seguit la seva trajectòria amb interès adquirint a la biblioteca moltes de les seves obres.