Per: Biblioteca de Sant Fruitós de Bages.
TEATRE, dijous 3 de desembre a les 19:30 h.
El temps i els Conway, de J.B. Priestley (1894-1984)
El novel·lista i dramaturg anglès John Boynton Priestley, més conegut com a J. B. Priestley, va començar a escriure de molt jove, publicant alguns dels seus articles en diaris locals.
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, es va allistar a l’exèrcit però fou ferit de gravetat en dos ocasions i va tornar al seu país. L’any 1919 comença a estudiar història moderna i ciències polítiques al Trinity Hall de Cambridge, i poc després es va mudar a Londres, on treballa com a escriptor freelance i com a lector per a algunes editorials. Durant la Segona Guerra Mundial fa de locutor a la BBC, on aconsegueix un important índex d’audiència amb els seus discursos de caràcter social, publicats posteriorment.
El seu primer reconeixement a nivell internacional li va arribar l’any 1929 amb la novel·la Els bons companys, a la que seguirien èxits teatrals com Truca un inspector o El temps i els Conway.
El temps i els Conway forma part del conjunt d’obres conegudes com a “Time Plays”, juntament amb Tombant Perillós i Això ja ho he viscut. El comú denominador de les tres peces és el temps, i en elles tracta la precognició dels somnis i percepció no lineal del temps, segons les teories de John William Dunne sobre el serialisme.
L’obra es va estrenar a Londres el 26 d’agost de 1937, al Duchess Theater.
Ambientada a Anglaterra l’any 1919, comença amb la celebració del vint-i-unè aniversari d’una de les filles de la família Conway i explica les esperances, projectes i il·lusions de cadascun dels membres de la família, sense imaginar com els haurà canviat la vida divuit anys després.
CINEMA, dijous 10 de desembre a les 19:30 h.
Cuento de invierno (Conte d’hiver), Cuento de verano (Conte d’été), director: Éric Rohmer (1920-2010).
El cineasta i crític francès Jean-Marie Maurice Scherer, més conegut com a Éric Rohmer, va començar la seva relació amb el món de l’art a la dècada dels anys 40. Va exercir de cap de redacció de la prestigiosa Cahiers du cinema i va ser membre fundador de Gazzette du cinema, juntament amb Jean-Luc Godard. Durant aquesta mateixa època va relacionar-se amb directors reconeguts com Claude Chabrol o François Truffaut.
L’any 1959 va obtenir un important reconeixement amb seu primer llargmetratge, El Signe del Lleó. La seva producció cinematogràfica va ser prolífica i moltes de les seves pel·lícules van ser guardonades i nominades en diferents festivals internacionals, com el de Cinema de Berlí o els Òscars.
Dins la seva filmografia, destaquen les tres sèries de Seis cuentos morales, Comedias y proverbios i Cuentos de las cuatro estaciones.
Cuentos de las cuatro estaciones va ser el darrer cicle realitzat per Rohmer i està format per quatre pel·lícules que tracten sobre històries de relacions personals i que transcorren en les diferents estacions de l’any, amb el tema de l’amor com a eix comú. Els protagonistes són personatges quotidians que adopten actituds diferents quan es presenta l’amor i això determina la seva vida. Produïdes en la dècada de 1990 són quatre pel·lícules amb les quals podem gaudir de la bellesa visual i els diàlegs reflexius que caracteritzen l’obra del director.
La tertúlia del club de cinema serà sobre les dues primeres pel·lícules: Cuento de invierno (1992) i Cuento de verano (1995).
NOVEL·LA, dijous 17 de desembre a les 20:00 h.
No i jo, de Delphine de Vigan (1966).
L’escriptora francesa Delphine Vigan va estudiar al Centre d’Esudis Literaris i Científcs Aplicats (CELSA) i va treballar en una empresa d’enquestes d’opinió abans de dedicar-se a la literatura.
L’any 2001 va començar a escriure la seva primer novel·la, Dies de fam, amb el pseudònim Lou Delvig i inspirant-se en la seva pròpia vida i els seus problemes amb l’anorexia. L’any 2007, amb la seva quarta novel·la: No i jo, es va donar a conèixer i a partir d’aquí s’ha anat confirmant com una de les més destacades autores franceses actuals. Amb les seves obres: Les hores subterrànies, Res no s’oposa a la nit, Basat en una història real…; ha aconseguit diferents premis i guardons: Rotary, Llibreters francesos, Madame Figaro, FNAC, Renaudot… El seu ressó internacional ha comportat que les seves novel·les es tradueixin a vint idiomes.
Delphine de Vigan narra històries dures i incòmodes, però ho fa lluny del melodrama. Els vincles familiars, l’amistat, la fragilitat, el creixement personal… són temes que trobem en les seves novel·les, i que estan explicats d’una forma senzilla, directa i al mateix temps profunda.
No i jo té dues protagonistes: Lou i Nolwenn. La Lou té tretze anys, és superdotada i tímida. Quan la Lou va a l’estació d’Austerlitz per a fer un treball de recerca sobre els sense sostre coneix la Nolwenn, una noia de divuit anys rebel i solitària que viu entre el carrer i albergs. A la vida de totes dues noies es presenta una inesperada oportunitat de canvi i creixement personal.
Biblioteca de Sant Fruitós de Bages