Els pagesos no paren de queixar-se, i amb raó. Entre els senglars, els tudons i els cabirols que cada dia n’hi ha més, no saben com fer-ho per salvaguardar els seus conreus. Els darrers anys, els cabirols, unes bèsties molt boniques han proliferat amb abundància i el que més els agrada per menjar, els brots verds de les vinyes, motiu pel qual aquesta zona amb un potencial vinícola molt important té els pagesos molt amoïnats. Per pal·liar aquest problema les comarques del Penedès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà no paren de buscar possibles solucions per combatre els estralls que ocasiona a la pagesia la plaga de cabirols. Suposo que en la zona del Bages es troben més o menys igual.
De les mesures que s’intenten aplicar sembla que una de les més efectives és l’aplicació de productes repel·lents, sobretot en les vinyes, per evitar que els animals hi entrin i es mengin els primers brots que és d’on en surten els raïms. També s’ha posat en marxa més flexibilització en la normativa de caça, allargant el seu període equiparant-la amb la del senglar que es pot caçar des de setembre fins a març. Un altre mesura en la que s’està especulant darrerament consisteix a sembrar prop de les vinyes i altres plantacions, camps petits de trepadella per atreure els cabirols, ja que s’ha constatat que és el que més els agrada. Que diria l’avi si ens veiés plantar alfals o trepadella per als cabirols, quan nosaltres la sembràvem per donar menjar al bestiar de casa?
L’hàbitat dels senglars i cabirols abans era el bosc, però ara, amb la manca de pluges i la conseqüent secada, surten dels seus amagatalls i van als camps a rosegar tot el que hi troben. Segons alguns pagesos el sistema de plantar algun tros de trepadella també els hi serveix d’esquer, ja que en sortir a camp obert per anar a buscar menjar, els hi és més fàcil poder-los caçar. Avorrits de tantes queixes, l’administració ha introduït un altre canvi en la normativa de la caça del cabirol, que permet als caçadors no haver de distingir si són mascles o femelles; fins fa poc, només es podien caçar els mascles. Solament en aquestes tres comarques, enguany, s’han capturat més de mil cinc-cents exemplars. En són molts!
Quan vaig venir a aquesta zona a penes n’hi havia d’aquests animals, però ja se’n van cuidar les associacions de caçadors de portar-ne d’altres països per poder gaudir d’una caça més variada i abundosa. I ara què en farem de tant de bestiar?
Espaguetis amb “chirlas” o rossellones
Darrerament m’he acostumat a fer aquest plat els diumenges. A les nenes els agrada i a nosaltres també. És fàcil de fer i molt econòmic.
Per sis persones:
300 g d’espaguetis, una ceba tendra, un pebrot verd, dos grans d’all, 500 g de rossellones, julivert o alfàbrega, oli, sal, un pot petit de salsa de tomàquet i un got de vi blanc.
Bulliu els espaguetis i els escorreu. Guardeu una tassa de brou. Els arruixeu amb una mica d’aigua freda per evitar que s’enganxin.
Sofregiu en una cassola la ceba picada, el pebrot i un gra d’all. Quan el sofregit estigui en el seu punt hi poseu el tomàquet i la tassa de brou que heu guardat. Deixeu-ho coure suaument deu minuts o un quart d’hora. Ja hi podeu posar les rossellones, un polset de farina i el vi blanc.
Tapeu la cassola i quan estiguin obertes hi barregeu els espaguetis. Piqueu l’altre gra d’all en el morter amb unes fulles d’alfàbrega o julivert i un raig d’oli d’oliva i ho barregeu.
Poseu un bon grapat de formatge ratllat pel damunt.
