El 16 d’octubre, bona part de la pagesia catalana torna a celebrar la festa del seu patró: Sant Galderic o Galdric, que o va ser des de l’any 900 fins el 1707.
Galderic va néixer entre el 820 i 840 a la vila occitana de Vievila (Viéleville en francès, actualment rebatejada com a Saint-Gaudéric), al sud-oest de Carcassona. Els seus pares, procedents dels Pirineus, aprofitaren els beneficis concedits per Carlemany per conrear i repoblar les terres occitanes. Galderic va viure fent de pagès i es va distingir per ser un bon treballador i saber treure profit de les coses ajudant a tots aquells que ho necessitaven. Estimava la feina i manifestava un gran sentiment de religiositat i d’amor a la naturalesa. Va morir un 16 d’octubre al voltant de l’any 900 i, en el concili de Narbona, celebrat l’any 990 pel bisbe de Tolosa Raimond II va ser canonitzat i reconegut com a patró de la pagesia.
L’any 1015, tot just acabades les obres del monestir de Sant Martí del Canigó, el comte Guifré II de Cerdanya i Conflent fa portar les relíquies del sant a l’encimbellat cenobi. Des de llavors, els monjos en baixaven les relíquies a la plana quan hi havia sequera o epidèmies, fins al punt que s’han arribat a comptabilitzar més de 800 processons des del cim del Canigó al mar de Perpinyà, aplegant en moltes ocasions més de 30.000 pagesos.
El Decret de Nova Planta i les resolucions del Concili de Trento (1545-1563) en què es va condemnar el pensament dels càtars i es va facultar als reis per nomenar bisbes i abats, la jerarquia eclesiàstica castellana va imposar la reconducció del santoral. San Isidro va desplaçar Sant Galderic, la Mare de Déu del Carme a Sant Telm…
Una llegenda –narrada pel pare de la paremiologia catalana Joan Amades– refereix que Sant Galderic era el suplent de Sant Pere com a porter del cel. Un cop que aquest va demanar una setmana de vacances al bon Déu per visitar Barcelona i en Galderic el va substituir. En Pere s’hi trobava tan rebé que s’autoconcedí set dies de “propina”. Com que no tornava, Déu li digué al Galderic que li barrés la porta, al seu retorn… Mentre Sant Galderic tenia cura de la porteria, els negocis dels pagesos catalans anaven de mal borràs. Tan bon punt es resituà el càrrec de porter habitual, tot començà a refer-se ràpidament.
Més enllà de la seva arrel pagesa i d’evocació agrícola, Sant Galderic ha esdevingut un símbol de fidelitat a la terra, a la natura i a la catalanitat, així com als lligams històrics i culturals entre Occitània i Catalunya.
La festivitat de Sant Galderic s’escau el 16 d’octubre, tot i que, per raons laborals, moltes poblacions ho celebren el cap de setmana anterior o posterior: Rubí, Ulldemolins, Vinçà…
