L’estiu, època de vacances, esbarjo, festes i festetes, any rere any es veu enterbolit per aquest monstre que un dia o altre ataca els nostres boscos i conreus.
La majoria de nosaltres recordem l’incendi de Montserrat del 1986, el del Bages i Berguedà i Lluçanès el 1994, el de la Catalunya Central el 1998, l’Horta de Sant Joan el 2009, l’Empordà el 2012, i a casa nostra el del Pont de Vilomara que va arribar fins pràcticament el nucli de Sant Fruitós, amb grans afectacions a Les Brucardes el 2022. Enguany amb els incendis del Solsonès, el Baix Ebre i Sant Pere Sallavinera s’ha pagat una quota de centenars d’hectàrees afectades.
Hi ha dies, amb l’onada de calor, que no gosem mirar l’horitzó pel temor de descobrir-hi una columna de fum.
Així, doncs, precaució, precaució i precaució.
