Quan el servei públic ignora la llengua del país
Benvolguts conciutadans,
Pot semblar un acudit, però no ho és. I, a més, és de mal gust. Potser alguns ho heu sentit en alguna emissora de ràdio, perquè a la televisió de casa nostra —que cada dia sembla una mica menys nostra— no n’han dit res.
Resulta que un bon grapat d’informadors de Renfe/Rodalies, aquells que haurien d’orientar els viatgers a les andanes, han vingut llogats d’Espanya sense saber gens de català ni, en molts casos, ni tan sols pronunciar correctament el nom dels pobles de destinació.
Pel que sembla, aquí no hi ha persones a l’atur ni professionals capacitats. I així és com Catalunya ha incorporat, de cop, noves localitats al mapa: Riodecañas, Arenis de Mar, Zerbera, Macanet de la Selva… per dir-ne només unes quantes.
Aquests dies, gairebé val més no fer servir el Google Maps, perquè ves a saber on acabarem arribant.
Aquesta situació no és anecdòtica. És una mostra més del menyspreu cap a la llengua catalana en un servei públic essencial. No és només una qüestió de noms mal pronunciats: és una falta de respecte als usuaris, al territori i a la dignitat col·lectiva.
Sinvergüenzas. No tenen vergonya.
