III setmana d’Advent: preparant el camí
“Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs”. Els qui es deixen guarir i transformar pel Senyor seran tan bons amics d’ell que podran anar pel món difonent la pau i l’esperança que va anar sembrant el Mestre.
Parròquia, III setmana d’Advent: preparant el camí | Consell Parroquial Sant Fruitós
Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?
Evangeli de la setmana, Mt 11,2-11 (Reflexió)
La discussió entre Jesús i Joan el Baptista reflecteix el dilema dels primers cristians. Creure que un home crucifix cat pels romans és el Messies de Déu i el Salvador del món va ser, com diu Pau, “per als jueus certament ensopegar, i per als gentils bogeria” (1 Co 1:23). L’autor de l’Evangeli de Mateu va ser un jueu que va escriure el seu evangeli per a una comunitat composta principalment per jueus que van arribar a creure en Jesús com el Messies. Però segons les Escriptures jueves, especialment Deuteronomi 21:23 que diu que el cos penjat en una fusta és maleït per Déu, la seva crucifixió desqualificava Jesús per a aquest títol.
Joan Baptista esperava que certs esdeveniments apocalíptics acompanyessin l’arribada del Messies. Altres jueus del primer segle no van acceptar que el Messies de Déu pogués ser crucificat per dur a terme la seva missió messiànica. Tots tenim la tendència a formar Déu segons les nostres pròpies opinions. Aquest passatge ens recorda que Déu treballa a la seva manera sense adequar-se necessàriament a les nostres expectatives. Si connectem aquesta lliçó a la present temporada d’Advent, notarem que, encara que s’esperava que el Fill de l’Home vingués de forma grandiosa (“amb els núvols del cel”, Dn 7:13), Jesús va néixer humilment. Les obres de Déu moltes vegades desfan les nostres expectatives i ens sorprenen.
Feliç setmana!
