Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, Sant Fruitós de Bages tenia, l’any 2024, 8.382 vehicles matriculats. D’aquests, la majoria eren turismes, més de 5.300. De camions i furgonetes, 1.300, i de motos, poc més de 1.200. La resta, autobusos, tractors i vehicles industrials. No sé si són pocs o molts, però Déu-n’hi-do.
Ara em demanareu perquè se m’ha acudit. Doncs llegint una entrevista al secretari general de la Unió Internacional del Transport Públic (UITP), Mohamed Mezghani. Em va cridar l’atenció el titular: «Un embús de cotxes elèctrics continua sent un embús». Més clar, l’aigua.
Efectivament. Pel que s’entén formalment com a embús, no hi ha cap diferència entre un de cotxes elèctrics o híbrids amb un de combustió de tota la vida. Els primers no fan fum, és evident, i per això ens els volen fer canviar -soc dels que estan pendents de fer-ho, però encara tinc dubtes sobre si els uns o els altres-, per no contaminar i per anar acabant progressivament amb els combustibles fòssils i tibar més decididament per les renovables. Però si enxampes un embús, arribaràs igualment tard al metge, a la feina o al sopar.
Parlo amb un conegut que és enginyer nuclear. Massa simpatia a les nuclears no tinc, però em diu que tot són prejudicis, que les centrals nuclears són segures -fins que peten, és clar, penso jo- que no causen l’efecte hivernacle, i que els residus que generen queden ben custodiats i controlats.
En canvi, em comenta que les plaques solars, posem per cas, es convertiran en un veritable problema d’aquí a uns anys. Quan les plaques que omplen hectàrees senceres de camps quedin obsoletes, què se’n farà?, em demana. La veritat és que no m’ho havia plantejat mai. Hi haurà abocadors de plaques solars, suposo. Més residus per no generar residus.
Però bé s’ha de fer alguna cosa per lluitar contra el canvi climàtic. Si no ja em direu què fem amb tanta boira, núvols, pluja i dies sense veure el sol com hem passat darrerament. Els darrers mesos no sé quantes borrasques hem tingut. A més a més, ara hi posen nom: Pedro, Harry, Vilma, Kristin, Samuel… i així anar fent.
He començat parlant dels vehicles que hi ha a Sant Fruitós, he passat als embussos de cotxes i a la neu, pluja i vent. Tot està relacionat d’una forma o altra. Per cert, el secretari general de la UITP, com era d’esperar, diu que el millor per moure’s és una bona xarxa de transport públic.
Totalment d’acord. A Sant Fruitós heu notat millora amb el nou bus amb Manresa que arriba a Sant Joan?
Més dades per si us pica la curiositat. Deu anys enrere, el 2016, a Sant Fruitós hi havia uns 7.300 vehicles, i el 1991, que és el més lluny que he arribat, eren 3.000. Llavors d’autobusos n’hi havia quatre, que devien ser els dels Creus. Res, que m’ha fet gràcia.
