Dues noticies a la premsa em fan pensar una mica, projecte per obrir trenta sis nous centres comercials a l’estat i pagar l’oci a terminis pot portar a acumular deute.
Sembla que tinguin poca relació, però pensem-hi una mica, referent als centres comercials he trobat a les xarxes que actualment n’hi ha quasi sis cents, més de setze milions de m² de superfície per llogar, i com els hi agrada als del centre, comparativament son més de 2.300 camps de futbol.
Les comunitats autònomes que en tenen més sembla ser que son Andalusia i Madrid, que curiosament també son les que tenen previst obrir-ne més de nous, també es curiós llegir que dues províncies espanyoles no tenen centres comercials, Lleida i Terol, tot i que Lleida sembla ser que es una de les escollides per una de les noves obertures. Es diu que aquí, en aquest país, fins fa poc hi havia proporcionalment menys parcs comercials que a la resta d’Europa, no sé què dir.
Això són botigues i més botigues, moltes franquícies, poc comerç local i oblidem-nos d’allò del quilòmetre zero, no se si les vendes reals es corresponen amb les expectatives generades, els defensors dels parcs comercials diuen que aquests actuen com a catalitzadors del municipi on estan ubicats, perquè la clientela forana també pot fer compres a les botigues del municipi, segur? No sé què dir, m’he passejat per un parell o tres de centres de renom de l’entorn de la ciutat comtal i he vist que hi ha forces botigues tancades, no sé si això és senyal de que funcionen bé o no, i no cal dir res del què passa amb el comerç local.
Però què passa si volem comprar de tot i per fer-ho financerament més suportable ho paguem a terminis? es molt fàcil d’entendre, tot i que en un principi sembli que podem accedir a més productes i serveis, l’ús continuat d’aquestes opcions generen compres compulsives caient ràpida e inconscientment en un sobre endeutament molt perillós. El què realment fem és incrementar considerablement les despeses fixes pels mesos futurs, comprometent la nostra viabilitat econòmica a mig i llarg termini.
Com sempre dic, ens han creat una societat artificial suportada per unes potes clavades en una base totalment inestable, la del consum sense control, i el màxim reflex d’aquest consum el trobem en aquests macro parcs comercials on podem comprar de tot, endeutant-nos un xic més a cada compra que fem via finançament, fàcil i no sempre gratuït, comprometen les nostres necessitats d’un futur immediat. El que financem aquest mes, no ens enganyem, ho tindrem de menys els mesos següents. Consumir sense control i amb endeutament, es fer anar el carro pel pedregar.
