Evangeli Mc 10,17-30 Reflexió
«… Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?». Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi».…».
La veritable fe no pregunta què fer sinó més aviat qui és. No és una fe que dona allò que sobra, sinó que dona allò que té. No és una fe de les veritats del catecisme sinó de la trobada personal amb Jesús de Natzaret. No és una fe que cerca complir i observar sinó més aviat estimar. No és una fe que mira des de fora la vida de les víctimes sinó que s’autoimplica, es fica de ple al fang de la història. No és una fe que busca cuidar-se i trobar garanties, sinó que es fa trobada, corre riscos, s’anima, corre, cerca. T’animes a cercar-la?
Consell Parroquial de Sant Fruitós de Bages
