0 Shares 578 Views 1 Comments

Com viu el confinament la Montse Carrera.

24 d'abril de 2020
578 Views 1

Nom: Montserrat Carrera Moreno

Edat: 55 anys estrenats en confinament (7 d’abril)

Viu a: Andorra.

Quina feina hi feu aquí habitualment: Administració i comptabilitat

Com ho viviu aquests dies i com ho porta la gent d’aquí:

Jo diria que en general es viu amb resignació i acceptació. Sempre hi ha qui desobeeix i no fa cas de res, però és una minoria.

El dia 13 de Març el cap de Govern d’Andorra es dirigeix a tota la població i ens confirma que s’ha detectat un brot de Covid-19, i per tant, hem de quedar-nos tots a casa en quarantena. Tots som coneixedors de com estan les coses als països veïns, i Govern actua de forma assenyada, té clar que és un tema molt seriós i prioritza el benestar dels ciutadans abans que l’economia. Automàticament es tanquen gairebé tots els comerços del país a excepció dels serveis imprescindibles com farmàcies, botigues d’alimentació i gasolineres.

Des de l’inici, cada dia el Ministre de Salut i el Ministre de finances ens posen al dia de la situació del país. Hem conegut un Ministre de Salut proper i empàtic que es preocupa per la ciutadania.
No es pot negar que el Govern està fent un esforç titànic per intentar minimitzar les terri-bles conseqüències econòmiques que sorgeixen i sorgiran de tot això. S’ha creat la nova llei Òmnibus però com la majoria de vegades mai pot ser a gust de tothom i aquí és on es comencen a generar fortes desavinences.

Ara ja portem més de 36 dies de confinament i hem començat a sortir al carrer durant 1 hora al dia. Els dies parells ho fan les persones que viuen als immobles amb número pa-rell, i els dies imparells ho fem els que habitem en els imparells.

Segur que esteu molt ben informat del nostre confinament a casa. Què n’opineu de la gestió de la pandèmia per part dels polítics catalans i espanyols:

És una situació molt complexa i personalment penso que governi qui governi mai serà a gust de tothom, però a priori, sembla obvi que globalment no s’està actuant de forma mas-sa responsable, massa interessos contradictoris, Egos massa crescuts i poca humilitat.

Prefereixo quedar-me amb les iniciatives dels ciutadans on neix una part altruista i solidària que demostra que la unitat fa la força quan es mira en una mateixa direcció, i que el treball en equip suma i construeix, mai resta. Tant de bo alguns polítics en prenguessin bona nota i fessin el mateix.

Prefereixo quedar-me amb la mainada que són capaços d’adaptar-se a qualsevol circums-tància i donar-li color. I no puc oblidar a la natura i amb quina facilitat es recupera quan desapareix la nostra irresponsabilitat.

Aquests dies veig les dues cares d’una moneda i em ve al cap una fàbula sobre dos llops que penso ens pot servir a tots per fer una bona reflexió personal, a veure què en pen-seu:

Un matí un vell indi Cherokee li va explicar un conte al seu nét sobre una batalla que suc-ceeix a l’interior de totes les persones.

L’avi li va dir:  “Fill meu, la batalla és entre dos llops dins de tots nosaltres.
Un és Malvat: És ira, enveja, gelosia, tristesa, pesar, avarícia, arrogància, autocompas-sió, culpa, ressentiment, inferioritat, mentides, fals orgull, superioritat, ego.
L’altre és Bo: És alegria, pau, amor, esperança, serenitat, humilitat, bondat, benevolèn-cia, empatia, generositat, veritat, compassió i fe”.
El nét ho va meditar per un minut i després va dir al seu avi:
“Avi, és veritat que tots dos són dins nostre, però al final… quin llop guanyarà?”
L’ancià Cherokee simplement li va respondre:
“Aquell a qui tu alimentis”

I jo us convido a una reflexió sincera i personal, i us demaneu el següent:
– A quin llop vull alimentar? -A quin estic alimentant?

1 Comentari

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com