CNL Montserrat

CNL Montserrat 24 de maig de 2023

262 Views

Avui, benvolguts lectors, el nyap lingüístic que us vull comentar el vaig trobar en el llibre Els anys, de la premi Nobel de Literatura del 2022, Annie Ernaux, un llibre que us recomano si voleu gaudir de literatura en majúscules.

I llegint, llegint, plàcidament, vaig ensopegar amb el substantiu mans, que anava acompanyat de l’adjectiu grans. Ep!, i aquí em vaig aturar en sec. Mans grans? A veure, és clar que, a mesura que ens fem grans, les mans es van fent grans, i tot el cos. En aquest cas, però…? Mans?, entesos, grans?, entesos, però mans grans, una paraula al costat de l’altra? No, no, us heu preguntat per què? Doncs perquè en català les parts del cos són grosses, i no pas grans. Quin cap més gros! Quins ulls més bonics i grossos que té el Sergi!

Anem a pams: hem de fer servir gros, gossa, grossos, grosses quan alguna cosa o algú té un volum considerable, que ultrapassa un volum ordinari. Per a les persones seria sinònim de corpulent, però no necessàriament gras. És a dir, que fa molt d’embalum, sí, sí, embalum, i no bulto. M’ha arribat un paquet de correus tan gros que no em cap a l’armari. Aquesta dona tan grossa és jugadora de bàsquet. Ah, i això ja ho sabeu, oi?: el primer premi d’una rifa. Li ha tocat la grossa de Nadal.

I quan hem de fer servir, doncs, gran i grans? Mireu què en diu el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans: «De dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d’intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordinària o usual. Una sala gran. Un estany gran. Una plaça gran. Aquestes sabates em són grans. I recordeu que no és el mateix un gran home que un home gran, de més edat. Tenim, a més, la locució en gran: En grans proporcions. Fer les coses en gran.

Així, doncs, les mans, els peus, el cap, el nas, els ulls, etc. poden ser grossos, o no. I els sentiments, les cases, les fortunes, etc., són grans; bé, o no, també n’hi ha, de petites, oi? Amb tot, això sí, totes les parts del cos són grosses o petites, recordeu-ho, que la llengua us ho agrairà. I si us toca la grossa, la butxaca, també.