Actualment s’han posat molt de moda les cremes de fruita seca, com per exemple la crema de festucs, la crema de cacauet, la crema d’anacards, crema d’avellana… Totes són boníssimes i si realment només porten fruita seca també són ben saludables.
Ara bé, al principi la majoria haguéssim parlat de cremes de fruits secs i no de fruita seca. Quina diferència hi ha? La fruita seca és el terme tradicional que hem de fer servir per referir-nos a aquests fruits comestibles que, sense cap manipulació humana, tenen molt poca composició d’aigua i solen anar envoltats per una closca, com ara les nous, els cacauets, les ametlles, les avellanes, els anacards… També es pot fer servir el plural fruites seques per parlar del conjunt en general.
Cal distingir la fruita seca de la fruita dessecada, que és aquella fruita que sí que ha passat per un procés d’assecatge i que popularment es coneix com a fruita seca, malgrat
que no ho és. Per tant, la denominació “fruits secs” no és adequada en aquest context i significat.
Només ho seria si parléssim d’un fruit que ha esdevingut sec. És a dir, de forma literal un fruit és sec (conté poca aigua). I ja que va de fruita seca, destacarem el pistatxo. Sí, sí, la forma pistatxo és igual de correcta que festuc per referir-nos a aquesta fruita seca de closca llisa i llavor verda. El cas és que durant molt de temps s’ha popularitzat que l’única forma correcta en català és festuc però res més lluny de la veritat.
És clar que tenen orígens diferents: pistatxo prové del grec i, en canvi, festuc, de l’àrab. Però podeu dir-ne com vulgueu i menjar-ne força, ja que té moltes propietats beneficioses!
