Àngel Oliveras. Un artesà de l’arc

Per: Jordi Julià – Col·lectiu de Recerca Històrica

El passat dijous 15 es va inaugurar al Museu de la memòria de la vinya i el vi l’exposició de l’artista santfruictosenc Àngel Oliveras “L’art de l’arc. Artesania de casa nostra”. Allà hi podem veure arcs i fletxes fabricades per l’Àngel. Més de 30 anys de dedicació a l’Art de l’arc.

Ja de petit t’agradaven els arcs i les fletxes

Sí, sempre m’ha agradat. Tinc una foto de quan tenia sis o set anys que se’m veu tirant amb un arc i fletxes que m’havia fabricat com els de les pel·lícules d’indis.

O sigui que sempre has tingut aquesta afició.

Sí, però no va ser fins el 1988, l’últim any que vaig estar a Lanzarote, que vaig anar a Burgos amb un company d’on treballava i parlant del tir amb arc li vaig dir “sí, m’està rondant últimament pel cap de tirar amb arc” i em va portar a una armeria a Burgos. I a tot arreu on anàvem, Valladolid, Sòria, …, anàvem a les armeries. I de totes les armeries, a la primera de Burgos, en un magatzem, tenien un arc de competició Tirson, americà, que no n’hi havia cap més a Espanya, es veu que va passar el viatjant i els hi va deixar feia tres anys, valia 300 dòlars, ho vam traduir a pesetes, em va agradar i el vaig comprar. Aquí va ser l’inici. Després a Lanzarote vaig comprar fletxes, cada una mil pessetes. Vaig començar amb aquest arc i al venir cap aquí amb la Neri, en un quiosc, em diu, mira aquesta revista, “Arcos i Flechas”, era el número 2, m’hi vaig subscriure. Vaig començar a llegir-la i hi havien adreces de Barcelona de les cases que en venien i ja em tens cap allà. Cada dilluns hi era amb una llista de coses per preguntar-los-hi sobre el que llegia i hi comprava fletxes, després la braçalera, que si les ventileres, que si visors, i així vaig anar començant i a tirar, tirar, tirar. Al cap d’un any i mig, arc de politges, em feia gràcia aixó de la màquina, en vaig comprar un de molt bo, i a tirar, però també amb visors, estabilitzadors. Vaig tirar-hi un any i mitg, però a mi el que m’agradava era tirar per la cara, ho vaig anar traient tot i vaig comprar un tradicional, però potent, de 65 lliures i vaig estar anys tirant amb aquest als tiraderos.

Participaves en competicions oficials?

Per la meva feina, manteniment del camp de futbol, estava ocupat els caps de setmana i no podia competir. Quan podia m’escapava al Tir del Bages, m’en hi vaig fer soci, vaig conèixer gent, i de mica en mica vaig començar a anar a tiraderos de recorregut de bosc que és el que a mi m’agrada

Els arcs te’ls feies tu mateix.

Sí, al cap d’uns quants anys de tenir aquest arc i com que volia tenir-ne més però no tenia “plata” em vaig dir, “doncs me’ls fabricaré” i vaig començar fabricant arcs moderns, de fibra de vidre o de fusta. El primer va ser de roure, tallat tot a ma, després amb els de fibres, pales amb un pilot de fibres de vidre! Em vaig fer un motlle per poder fer les fibres que eren de milímetre. Tires d’un milímetre per 5 i 70 de llarg, per exemple. Ja tenia motllos que hi cabien 5 tires. Em sortien bombolles i altres rotllos, hi passava per sobre uns aparells que tenia el meu pare, anava salvant problemes. Vaig començar a fer pales modernes, molta feina i molta paciència. De mica en mica van passant els anys, i quan en les revistes sortien arcs nous em deia “Ara me’n en faré un a la meva manera” i me’l fabricava. Al final, fart d’aquests arcs, vaig començar a fabricar arcs medievals, de fusta. Al principi amb la maquinària que tenia el meu pare, i de mica en mica vaig anar agafant eines antigues. Treia les primeres vetes de les fustes i amb paciència fabricava els arcs. Al començament em sortien fluixos, no en saps prou i vas llimant, llimant, llimant i en comptes d’un de 50 lliures, t’en surt un de 30. Al final he acabat fent arcs prehistòrics, de branques d’arbres diferents.

Els arcs medievals, com els feies?
Al començament amb taulons de roure americà. La fusta com la de freixe, faig i altres arbres també van bé. Amb aquests taulonets mirave bé les vetes, marcava, els passava per la màquina i quan tenia el llistó, al principi amb llimes, després amb eines del pare i al final amb una eina feta amb una ganiveta i dos mànecs, seguint la veta i per sota també, i conforme vas fent vas aprenent.

I les fletxes?

Amb la màquina faig llistons quadrats d’un centímetre i amb llimes i paper de vidre els vaig arrodonint. Al final he acabat fent fletxes amb branques d’arbres de per aquí, amb la llima mentjant-ne els nucs, fotent-li foc i desbrossant. Al Museu n’hi ha un pilot d’aquestes fletxes. Les puntes de les fletxes que tinc són fetes per mi a partir de ferros que he anat trobant, tallats i llimats. També he agafat pedres per fer-ne puntes, però encara no he pressionat prou per fer les osques com les puntes de sílex d’abans, però és complicat, és tot una tècnica.

Les plomes les compres.

Sí, perqué són de gall dindi. N’hi han de molts colors, barrejats molt macos. També he fet servir plomes de carnaval, de plomalls indis, tallades pel mig.

Quants arcs deus haver fet?

Doncs mira, a casa en dec tenir seixanta o setanta i pot-ser n’he fet cent-cinquanta. Al començament els venia a un firaire, però un dia l’hi van robar tot! Els altres firaires van fer un fons per ajudar-lo. Llavors vaig anar fabricant per a mi. Els últims anys, al futbol, em vaig dedicar a fer arcs per a tots els nens que me’n demanaven, n’havia fet per a particulars i a gent que coneixia els hi regalava. Ara amb l’exposició molta gent em diu, “I això què, els vens?” i els contesto “No, no, ara només és hobby”.

Què li diries a algú que vulgui començar a tirar amb arc?

Si té un lloc on tirar, que compri un arc senzill i fletxes d’iniciació, el mateix venedor li explicarà una mica com va, es faci una diana i que practiqui. Si no, o vol fer-ho en serio, que s’apunti a un club i allà li ensenyaran. Aquí a prop n’hi ha tres, “Tir del Bages” a Sallent, Arc7 a Santpedor i Arc Zen del bages, a Castellnou on hi ha un recorregut de bosc.

Per a tu, que representa l’arc:

Senzillament, ARC ÉS ART EN MOVIMENT!!!!