“Donetes” de Louisa May Alcott

A l’any 2019 es va fer una nova versió de la película DONETES, a partir de l’obra que Louisa May Alcott va publicar el 30-9- 1868. Louisa va escriure la novel.la inspirada en les seves tres germanes i en el seu temps ja va tenir un gran èxit immediat. Tan és així que li van demanar que expliqués més coses de la vida d’aquelles quatre entranyables germanes. El 1869 es va publicar el llibre “Aquelles donetes” en el qual ens explica els problemes que tenen en la seva vida adulta.
Però la història que ha impressionat i agradat tant durant 152 anys ha estat l’obra DONETES, junt amb una pinzellada de quan cadascuna de les protagonistes ha trobat parella. Durant uns anys la van etiquetar de novel.la sentimental i només era per a noies, va ser així a causa de la censura i de treure’n alguns dels passatges que Louisa May hi havia escrit. Més endavant això es va esmenar i en alguns llocs fins l’any 2004 no es va editar la versió original ( Editorial Lumen).
A l’any 1933 es va fer la película Donetes i el paper de la Joe el va interpretar Katharine Hepburn. A l’any 1949 es va fer una altra representació, i el paper de la Joe el va interpretar June Allyson; Margaret O’Brien va fer de Beth; Elisabeth Taylor era l’Amy ; Janet Leigh era la Meg i aquell veí tan atractiu que tenien l’interpretava Peter Lawford. He de dir que aquesta versió és la que jo vaig veure de petita per primera vegada i em vaig enamorar perdudament de tota la pel.lícula. Les meves DONETES són les de l’any 1949.
Però a l’any 1994 es torna a fer una altra pel.lícula de Donetes, el paper de Joe l’interpreta Winona Ryder, també hi surt la coneguda Susan Sarandon. I ja arribem a la nova versió del 2019. No em vaig poder estar d’anar-la a veure; la mateixa història em va tornar a agradar molt. Està feta amb uns recursos més del dia, però el fons continua sent el mateix; fins i tot brilla, més que mai, l’esperit revolucionari d’aquelles germanes que passen de l’adolescència a l’edat adulta cercant la llibertat i la identitat de les seves vides.
L’anomenada Joe, és la gran protagonista i la relació que té amb el seu amic Laurie ens va frapar a moltes noies. Ell, totalment enamorat de Joe, però ella -que era la intel.lectual, la rebel,la que volia escriure i guanyar-se la vida amb el seu esforç, s’adona que només poden ser amics. La fortuna de Laurie no l’atrau gens. Era una posició molt agosarada a l’any 1868. Joe trenca esquemes i ens enamora amb la seva espontaneïtat, inquietuts, força… Meg, la dolça i elegant Meg, té un costat més protector i menys ambiciós, però també sabia el que volia; es casa, per amor, amb un home que no és ric. Per donar aquest pas en aquell temps també calia ser valenta. L’Amy, la més presumida és la que s’emporta l’atractiu i ric Laurie. Era la que esqueia millor per la posició social de Laurie. ( Jo sempre he volgut creure que Laurie es casa amb l’Amy per no trencar mai del tot la proximitat amb Joe). I la tímida i boníssima Beth, va tenir la mala sort d’estar malalta, però també ens deixa un record que no té preu.
Joe, que sempre pensava que no es casaria mai, coneix un professor més gran que no pas ella que la sap comprendre, l’estimula a escriure i l’estima…naturalment Joe canvia de pensament.
Sempre estaré enamorada d’aquestes germanes que, durant quatre anys d’un temps de Guerra de Secessió, passen de ser unes adolescents a ser unes dones adultes.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin