Hi ha expressions que van néixer a l’entorn d’una època, es van utilitzar per fer determinades referències i que sovint possiblement han anat caient en desús, però sempre hi ha qui, encara que sigui involuntàriament, en repesca algunes no tant pel seu contingut sinó per la seva significació en un context concret.
Avui llegia frases que la premsa atribueix a alguns polítics, per exemple “la reivindicació de conquestes socials” o l’eslògan “un vot com una casa” i sense oblidar les promeses de “rebaixar els impostos a la llum i crear una tarifa social única” ara bé no penseu pas que sigui amb la finalitat de beneficiar a la ciutadania, o si més no altres titulars a la mateixa premsa semblen indicar el contrari, amb suposades manifestacions referint-se als contrincants com per exemple “falta d’ambició, irresponsabilitat o deixadesa” altres diuen que el que persegueixen és “retenir la clau de les majories per condicionar al govern” mentre llegim que al més alt nivell europeu “no aconsegueixen un pacte per apujar determinats impostos”.
Tornem a veure què vol dir l’expressió de capçalera, hi ha qui diu que podríem definir-ho com a “fets de poca volada presentats com a magnífics, com a fanfarronades” i això sovint és el que fan els polítics, prometen fanfarronades que en el decurs del temps acaben sent de poca o nul·la volada.
Repassem les frases d’avui “reivindicació de conquestes socials” quines reivindicacions?, cert és que anys enrere es van aconseguir conquestes socials, per sort la gent va començar a cobrar per treballar, es van substituir les fuetades per les remuneracions, les dones van poder obrir comptes bancaris sense autorització de l’home de referència, van poder anar a votar, si és cert, però també és cert que darrerament hem vist un augment de les agressions a dones, més violacions, més assassinats masclistes, els anomenats sostres de vidre cada dia costen més de trencar, em sembla que les reivindicacions socials s’han de revisar, i si no ens ho sembla comencem a pensar, dret a l’educació, dret a l’habitatge, dret a la sanitat …
Més frases per pensar “falta d’ambició, irresponsabilitat o deixadesa” això si, sempre són els altres, perquè els que ho manifesten ens entabanen amb el que ells tenen com a símbol representatiu la veritat absoluta, tot i que massa sovint veiem una divergència enorme entre el que prediquen i el que després fan.
I la que és més absurda de totes “rebaixar els impostos” i dic que és la més absurda perquè o bé prometen rebaixar-los, o com sovint diuen prometen redistribuir-los per millorar-ho tot, el que passa és que prometin com ho prometin sempre s’obliden d’explicar com pensen fer-ho, privatitzant els serveis?, reduint el personal?, retallant drets?, retallant pensions?, si us hi fixeu mai diuen que reduiran sous públics, mai diuen que reduiran estructures polítiques, mai diuen que els aprenents de cabdills s’assignaran el salari mínim.
Es veu que això del salari mínim només és per la ciutadania, no pels que volen remenar les cireres, sovint sorgeixen veus que prediquen que als polítics se’ls ha de pagar molt bé perquè així no cauran en la corrupció, ens prenen per ximplets?, està demostrat que les persones mai en tenim prou, quan aconseguim una cosa en volem més, l’afany de riqueses no té límits, el que cal és una severitat amb els polítics que ara mateix no existeix, i si és per ells no ho serà mai. Treballin i deixin de vendre’ns sopars de duro.
