Els veïns i les veïnes dels barris tendeixen a associar-se i per això apareixen les Associacions de Veïns i Veïnes, que són entitats territorials sense ànim de lucre on tothom hi treballa de forma voluntària per millorar-ne la qualitat. Intervenen, proposen i reivindiquen a fi d’organitzar i defensar els interessos col·lectius, promovent el desenvolupament humà i ciutadà des de la proximitat i les relacions de veïnatge.
Quan aquests (veïns i veïnes) s’associen a nivell familiar (aquest és un cas molt proper) tot pertanyent al mateix grup ètnic…. llegeixi’s gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) les propostes abans esmentades no acaben de quallar; per ells els seus interessos estan limitats als i les seves confrares.
L’autoprotecció i la jerarquia (el “viejo” i la “vieja”) són pilars bàsics de la seva vida quotidiana i el res, quan toca. L’Església Evangèlica de Filadèlfia és caracteritzada principalment per figures d’aquesta comunitat, que adhereixen als principis filadèlfics, que defensen una relació directa amb la divinitat, rebutjant la religiositat formal i promovent la consagració personal i l’evangelització.
Un dia quan el “viejo” resava (té una veu poderosa) i els seus planys travessaven les parets, jo l’escoltava com si fos al seu costat, i exclamava: “Dios mio, Dios mio, perdóname porque he pecado”…… i així una bona estona.
Més tard l’atzar va fer que coincidíssim al carrer (ells ocupen tota la vorera… amb cadires incloses i el carrer també, però amb cotxes, furgonetes, motos i patinets) i ho vaig aprofitar… i li vaig deixar anar: JOAN, “no peques tanto y no tendrás que rezar tanto”; ell ho va aprofitar per a convidar-me al “CULTO” i no li vaig dir pas que no. Les seves celebracions són molt diferents de les del culte cristià; ells canten, toquen la guitarra, la bateria…. són especialment festives. L’espontaneïtat afectiva, la llibertat dels cultes, l’emoció i la participació personal que caracteritzen aquestes pràctiques es contraposen amb les “nostres” esglésies més fredes, racionals o litúrgiques.
El pilar central de la seva estructura social és la veneració i el respecte absolut cap a les persones grans considerades la memòria viva i el mirall moral de la comunitat.
En moments de dolor he pogut constatar com la solidaritat funciona per cercles concèntrics: primer la família immediata, després la família extensa/clan i finalment amb qualsevol membre de la seva ètnia i us puc assegurar que són molts… vull dir moltes (segons ells “fer” nenes té un secret que passen de pares a fills… i no és cap broma!!!!).
Elles, tradicionalment, assumeixen la responsabilitat principal de la llar, la cura de la família i la transmissió de les tradicions, la llengua i les normes culturals i ells són especialistes ferrallers, repartidors de begudes i conductors de busos.
Són molt bona gent!!!!!!
