El passat dilluns dia 6 de juliol i coincidint amb el final de la Festa Major d’estiu de Sant Fruitós, La Fonda va abaixar definitivament la persiana.
En els seus últims dies, a la façana hi penjava una pancarta on s’hi podien llegir els noms dels membres de la família (Lluís, Pilar, Antonio, Kintillo) així com un missatge d’agraïment i també la data (1969).
Efectivament va ser el 1969 quan el Lluís Gonzalez Ayala va obrir el seu primer bar amb el nom de “Bar del Lluís” a Ca l’Escrigues fins que amb el temps es va traslladar una mica més avall, a cal Colilles (lloc de la seva última ubicació) on hi va obrir la Fonda Sant Benet que incloïa el servei d’habitacions i que amb els anys va passar a denominar-se simplement “La Fonda”.
Regentat també per la Pilar i els seus fills, va ser un negoci familiar que en el transcurs dels seus 57 anys d’història va acollir al jovent (i no tant jovent) santfruitosenc de tres generacions.
Per molts dels seus clients, La Fonda era com casa seva. Durant molt anys hi havia “la moguda” santfruitosenca i era punt de trobada i reunió de diverses colles i grups.
S’hi trobaven els “Amics del Motor” i era lloc de referència del F.C. Fruitosenc. No en va s’esmenta la lletra del l’himne del Club que va compondre el desaparegut Ferran Gallart.
En les seves bones èpoques feien 2 torns de menú diaris i s’hi havien celebrat festes familiars, celebracions de tota mena, caps d’any i durant moltes temporades era el final de jornada de la colla de Cuiners de l’Arròs.
Però una de les coses que va fer de la Fonda un lloc de trobada obligat, era veient els partits del Barça, i sobretot les finals. En alguna ocasió hi van arribar a haver tres pantalles diferents per poder arribar a tots els afeccionats que s’hi aplegaven.
A les parets del seu menjador s’hi podien veure quadres de diferents indrets del poble que corresponien al 2n premi del concurs de pintura ràpida de la Festa de l’Arròs que era patrocinat per la Fonda.
Subscriptors del setmanari des dels seus inicis, l’any 2006 van rebre el Premi Montpeità en la categoria empresarial.
Ara, ja sense el Lluís, ni la Pilar, ni l’Antonio, Sant Fruitós trobarà a faltar aquest punt neuràlgic que durant més de cinc dècades ha marcat el pols del jovent de tot el poble.
