Se sent el dringueig de metall
esgarrinxen les urpes les
pedres
i el batec negre al pit
a la pell marra el ritme
se sent el frec gèlid que alena
al més profund dels pulmons
i el ronc que desperta
al fons de l’abisme
esqueixa la boira el seu gruny
llu com argent quan fa el cim
i a la llum de la lluna
el seu cos es fa gran
es dreça, infla el pit, tanca els
punys
i esclata salvatge el seu crit
l’udol que ferotge reclama
amor, sexe i carn
