III de Quaresma / Cicle A
Comentari de Quaresma
En aquesta Quaresma em ve el record de l’homilia que va fer el bisbe Toni, a la missa funeral del seu pare Bernat, a Llucmajor. Dirigint-se a la seva mare, Antònia, digué: “Déu no ens atura la pena, però sí que ens eixugarà les llàgrimes”. Paraules amb una profunda humanitat intensa i extrema.
Quants rostres hi ha al nostre voltant que necessiten que els eixuguem les llàgrimes: el rostre de la fam, de la injustícia, del malalt, del pobre, del que dorm al carrer, del presoner, del refugiat. No oblidem que tots necessitem al llarg de la vida que ens eixuguin les llàgrimes: pares, germans, amics. Així, doncs, caldria pensar també en ser mocador per a tots aquells que pateixen i que desitgen trobar-se amb tu, amb mi, amb nosaltres.
**************************************
Evangeli – Jo 4,5-42
(Reflexió)
Trobada de Jesús amb la samaritana, a qui demana aigua; a Sicar, on es troba el famós pou de Jacob.
Podria haver-se aparegut d’una altra manera per excel·lir científicament que era el Fill de Déu o fent brollar gran quantitat d’aigua del pou, perquè sabés de seguida qui era. La pedagogia de Crist, però, és una pedagogia d’amor, d’espera, de comprensió, de mercedes a pròpia llibertat.
Crist està assegut en aquesta quaresma acostant-se al pou de la nostra vida perquè ell li donem beure. O, més ben dit, per adonar-nos que ens concedeix som-nose, “Si aquest és el do de Déu i qui és el que et demana beure… – diu Jesús–. En realitat som nosaltres els que tenim necessitat de beure de la seva aigua, per tal d’assolir el projecte de vida, personal i intransferible que Déu ha disposat per a cadascun de nosaltres.
Feliç setmana!
