Lectura primera Is 8,23b-9,3 (reflexió)
A Galilea dels pagans, el poble ha vist una gran llum
Lectura del llibre d’Isaïes
“En temps passat, el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí, però a la fi dels temps enaltirà el camí del Mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans. El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa; s’alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí. Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l’espatlla i l’agulló del qui l’arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian”.
D’on ve la paraula Madian?
Al llibre de Jutges, capítol 6, se’ns diu que Israel va ser lliurat en mans de Madian durant set anys. No va ser una derrota militar puntual,sinó una opressió perllongada:
– Madian no matava Israel, sinó que l’empobria.
– No ho expulsava, sinó que l’asfi xiava.
– No destruïa persones, destruïa collites, futur i esperança.
Israel sembrava, però Madian collia. Cada esforç acabava en pèrdua. Aquest és el patró de l’esperit de Madian: treball sense fruit, lluita sense avenç, vida sense plenitud.
Per això Gedeó apareix amagant blat en un cup, un lloc inapropiat per trillar, però necessari per sobreviure. És la imatge d’un poble que viu a la defensiva, reduït, adaptat a la por. Els madianites van vendre Josep d’esclau a Egipte.
Aquesta història ens interpel·la plenament. No és una relíquia del passat ni una anècdota polsosa: és un mirall incòmode del present.
Feliç setmana!
