El nostre Ajuntament va acordar ampliar el nomenclàtor de carrers i de places, en set noms femenins. Ho trobo molt correcte que es posin noms de dona, però lamento que no ens recordem de les santfruitosenques.
Es diu que ningú es profeta a casa seva, però que no tinguem ni un sol vial amb un nom d’una persona santfruitosenca crec que no és just. Fa més de mig segle, que l’admirat pintor manresà Josep Vila Closes, em retreia (amb molta raó), que a Sant Fruitós poséssim en un carrer el nom de pintor Sert, que no tenia cap vinculació amb el poble, i, en canvi, el nom del pintor Alfred Figueras no fos recordat en cap àmbit del municipi.
Una mostra és la d’Irene Clarena i Selvas, encara que nascuda a Fonollosa (1912), de molt joveneta va anar a viure, junt amb la seva família al Mas Bertran, conegut també com la Casa Gran, al Pont de Cabrianes. Per això molts santfruitosencs la coneixien com la Irene de la Casa Gran. Estudià costura, i es dedicà a modista i ensenyar a altres noies. Després de passar pel poble de Sant Fruitós, va obrir un cosidor a Manresa, que durant molts anys fou un dels més importants de la nostra comarca.
Irene Clarena fou també una bona escriptora com es pot comprovar llegint els seus escrits, de prosa, poesia i contes, alguns publicats en una de les revistes, més llegides al nostre país: La dona catalana- Revista de modes i de la llar-. Entre els anys 1932 i 1938. Després vingué la postguerra: fam, por i repressió de la nostra cultura. Moltes veus moren i d’altres emmudeixen com la de la Irene. Pels dirigents del nostre poble, encara continua oblidada.
També un altre cas per comentar és la de Carmen Gonzàlez d’Ossó, que fou mestra nacional a l’escola de noies a Sant Fruitós durant les tres primeres dècades del segle XX. Igual que el seu marit el mestre Tomàs Garrit Panisello, i ell sí que té un carrer que porta el seu nom des de l’any 1960.
Recordem també a: L’artista Maria Sala i Descals (1931-2017), de ca l’Amada, fou una de les primeres dones del nostre poble que va desenvolupar activitats artístiques com el dibuix i la pintura. També fou una destacada artesana dels brodats.
La cuinera “Dolores de l’Hostal”, “mandonguera” i un dels personatges de la Festa de l’Arròs.
L’activista social i cultural, Rosita Baraldés i Serra, actriu i principalment directora de molts dels espectacles que es representaven al Centre Catòlic, els anys 50, 60 i 70 del segle passat.
