Fent tertúlia entre amics o coneguts sovint surt el comentari de què el temps ens passa volant.
- Anunci patrocinat -
Caram, fa pocs dies estàvem espatarrats a la platja i d’aquí no res estarem menjant torrons.
És la sensació que ens envaeix perquè el nostre dia a dia és una bogeria, volem moltes coses i les volem sense demora, ara mateix.
Avui al setmanari s’escriu de coses que s’havien fet ja fa anys i que es recuperen (com pessebres vivents) i ens ve enyorança en recordar costums, sons i sensacions “d’antes”.
Encara som a temps de reconduir-ho tot, hem de fer molta pedagogia per encomanar als infants i joves d’avui dia el tarannà participatiu i solidari del nostre costumari.
Recordem que: qui perd la memòria perd la identitat.
