Fa pocs dies quan sortia de casa a mitja tarda amb la meva filla, ella va exclamar: papa, olor d’hivern!, era un dels dies freds de la setmana passada i algun veí havia encès la llar de foc, l’aroma potent i característica de la fusta cremada, es reviscolava per l’últim tram del carrer Lluís Castells.
Ja avanço i prego a aquest veí, que continuï engegant la llar de foc, ja que aquesta aroma és del tot reconfortant, almenys en el meu cas i ens descriu perfectament que el fred ja ha arribat.
Perquè una aroma, et pot fer recordar moltes coses, moments viscuts, llocs, persones i o sensacions.
Tots tenim, les nostres aromes que reconeixem i ens transporten a moments de la nostra vida.
Sense anar més lluny, jo tinc la meva, quan, per exemple la meva mare, i era molt petit, m’omplia de Floid els cabells i tapava amb la tovallola, segons deia, faria mantenir el color de cabells rossos. I aquesta aroma fantàstica, fresca i contundent d’aquesta colònia blava, creieu-me que encara avui la recordo.
De fet, les persones tenim fins a 5 milions de receptors olfactius, però vaja, no li arribem ni a la sola de la sabata a un gos, que compta amb més de 200 milions de receptors olfactius, per tant, ens guanya per golejada i detecta aromes que per nosaltres són impossibles de percebre.
Cert que l’olfacte pels humans, considero que és un dels sentits menys desenvolupats que tenim, perquè segurament la vista i l’oïda el fem treballar molt més.
Pel que fa a la meva feina, quan faig tastos de vins, és molt curiós com algunes persones detecten les aromes, amb errors clamorosos, però amb alguns encerts certament brillants. Al final és una qüestió de pràctica i sobretot d’identificar-les, fet que sembla fàcil, però ja us avanço, que no ho és tant.
Val a dir, i em sap greu i que ningú s’enfadi, que les noies l’encerten molt més que els homes. De base científica no en tinc cap per afirmar això, però ja us avanço que segons la meva pràctica, és un fet irrefutable.
Si anem al principi, quina és la vostra “olor d’hivern”? O fins i tot quina és la vostra olor de Nadal? La de l’escudella? La dels canalons de Sant Esteve? La colònia d’algun familiar que només veieu per les festes? O el torró de crema cremada o de xixona?
Penseu-hi, recordeu-la i memoritzeu-la i així exerciteu l’olfacte.
