Racó de poesia
AL FONS DEL PATI
Al fons del pati, a la casa dels avis,
vora el pou,
ran la finestra, cada estiu les flors
envaeixen l’espai,
perfumen els ulls, la pell.
En fan llegenda.
Des de l’indret més llunyà, més aliè,
l’olor del gessamí em trasllada,
ara,
a la vora del pou, de la finestra,
de l’infant que vaig ser.
Zoraida Burgos
De vegades una imatge, un so, una aroma o qualsevol referència externa que ens arribi pels sentits, ens transporta a un altre moment de la nostra vida. Pels sentits ens relacionem amb el món exterior i en el nostre poema, “l’olor de gessamí” actual trasllada a la protagonista a una època anterior: “l’infant que vaig ser”.
Per una raó que desconeixem, l’autora rememora cada estiu els mateixos records que es fan “llegenda”. Algun psicòleg inspirat explicaria, molt convençut, reminiscències nostàlgiques a un fet que sembla totalment normal.
En el poema hi ha un desig de separació entre el passat, la seva infantesa, i el present. L’autora recalca amb expressions com “casa dels avis, fons del pati, indret més llunyà”… aquesta idea; com si volgués deixar tancada una etapa de la seva existència, però, malgrat tot, cada estiu torna a aparèixer.
S’ha dit que un poema arriba al fons del lector, quan ell se sent identificat amb el contingut del text. És gairebé segur que tots en un moment o altre hem viscut aquesta sensació i ens hem vist recordant un altre temps.
Zoraida Burgos (Tortosa, 1933) va ser bibliotecària, poeta, artista, narradora… i encara avui continua en la seva activitat cultural. Fa pocs anys va rebre la Creu de Sant Jordi.
