Evangeli de la setmana, Lc 18,9-14 (Reflexió)
Compromís al qual hauríem d’arribar en llegir aquest evangeli:
- Gest Personal: Cada vegada que em sorprengui comparant-me amb altres o jutjant-los, repetiré interiorment: “Déu meu, tingueu pietat de mi, que soc pecador”.
- Actitud Familiar: Practicaré la humilitat a casa escoltant genuïnament sense interrompre, sense voler tenir sempre la raó, reconeixent els meus errors amb senzillesa.
- Intenció Comunitària: Buscaré una oportunitat concreta per servir algú de manera anònima, sense que ningú sàpiga que vaig ser jo, per purificar la meva motivació del reconeixement.
- Examen Nocturn: Abans de dormir em preguntaré: ¿En quins moments avui em vaig acostar a Déu com el publicà? Quan vaig actuar com el fariseu? Què em diu això sobre el meu cor?
«Dos homes van pujar al temple a pregar. Un era fariseu; l’altre, un publicà. El fariseu, dret, pregava així dins: «Oh Déu!, et dono gràcies, perquè no soc com els altres: lladres, injustos, adúlters; ni com aquest publicà. Dejuno dues vegades per setmana i pago el delme de tot el que tinc.»
El publicà, en canvi, es va quedar enrere i no gosava ni aixecar els ulls al cel; només es copejava el pit, dient: «Oh Déu!, tingues compassió d’aquest pecador.»
Acaba l’Evangeli amb la màxima: “Tothom qui s’enalteix serà humiliat, i qui s’humilia serà enaltit”. Mirant de prop aquesta paràbola, amb les meves actituds i la meva manera d’enfrontar la vida m’assemblo més a l’actitud del fariseu o bé a la del publicà? Segurament que dins nostre tenim els dos a la vegada.
Feliç setmana!
