ESCRIU
Ous i bolets
Qui té algunes nocions culinàries, amb aquests dos productes pot fer moltes menes de menjar.
Referent als ous, us puc dir que en contraposició dels durs amb els quals un cop cuits i tallats a la mida que us agradi, els podeu encimbellar damunt d’una bona plàtera d’ensaladilla russa.
Sempre podem fer-los amb salsa de tomàquet, maionesa o una salsa tàrtara o rosa. Sempre són una bona opció per composar un menú distret i apetitós. Abans, als hotels per esmorzar, els solien servir passats per aigua tres minuts o “mollets” sis minuts, una difícil traducció al català que ara estan en franca decadència. Els podem associar amb el detectiu belga Hèrcules Poirot, on a les seves pel·lícules el podem veure consumir-los després d’escapçar-los d’un cop destre de cullereta. Obtinguts per la cocció relativament breu es garanteixen unes condicions higièniques màximes. El rovell cru i la clara just una mica tèrbola gràcies a l’efecte de la coagulació degut al calor.
Nosaltres els hem preferit sempre ferrats amb un bon pernil fregit, amb salsa de tomàquet o trencats amb patates rosses. Aquests no passaran mai de moda. També se solien veure algunes receptes de l’ou “poche”. Bullit en aigua i vinagre sense closca deixant una esfera de clara gelatinosa i a dins, el rovell gairebé cru. El moviment circular que s’ha de fer amb una espàtula és essencial per l’èxit de la operació i un veritable repte per qui els vol cuinar així. Un cop cuits es poden acompanyar que qualsevol salsa, ja sigui beixamel, holandesa o una simple salsa de tomàquet.
Encara de vegades me’n recordo quan vam portar la verge de Fàtima i vam muntar un portal que anava d’una banda a l’altra de la carretera decorat amb flors, branques de llorer i ginesta a la sortida del poble.
El Joan Descals, encarregat de la magna obra ens feia xuclar per dos forats als extrems dels ous fins deixar-los buits per fer-ne un rosari monumental. A mi em feia fàstic però vaig haver de cooperar com tots. Per la Verge de Fàtima el que fos!
Truita de carn picada i rovellons
Per quatre persones; 8 ous, 300 gr de carn de vedella i de porc barrejada, i ceba tendre mitjana, un gra d’all, julivert, 200 gr de rovellons picats, sal, pebre i oli d’oliva.
Peleu i talleu una ceba tendre ben fina que fareu sofregir en una paella amb l’oli. A mig coure afegiu-hi els rovellons picadets i el gra d’all. Deixeu-ho coure un parell de minuts i ja hi podeu posar la carn picada. Aixafeu-ho amb una forquilla perquè es desfaci i es cogui. Un pic cuita hi poseu el julivert picat. Traieu oli si en sobra i ho aboqueu a la paella per fer la truita. Hi poseu els ous amb la sal corresponent i la feu coure d’un costat i per l’altre.
Els bolets
Pel que veig aquest és un bon any de bolets i això és una bona notícia pel catalans que tenim una fascinació especial a l’hora d’anar a buscar-los Sens dubte, és pel caire misteriós i emotiu de la seva recerca. Ni tots els diners del món poden garantir que en trobis, per això, cada dia que hi vas és una sorpresa. Sortir amb la família o els amics al bosc a buscar bolets és una activitat apassionant i distreta. De tota la vida he sigut un bon boletaire, però ara que les cames em fan figa, haig de cercar un lloc més planer per poder poder-hi anar.
Per aquesta zona no ha plogut gaire, tot i així crec que se’n faran alguns. No vull renunciar a una activitat que va començar quan tenia cinc o sis anys quan anava amb l’avi Miquel als boscos del Canadell a peu, per intentar mig omplir una cistella de barreja que la iaia cuinava amb art i saviesa. Aviam…
Ara que ja són poques les coses que m’apressen i tot el que he viscut m’atrau amb una càlida dolcesa recordo i estimo com mai aquelles estones que a l’alba caminàvem en silenci i intimitat l’avi i jo.
Camagrocs amb patates
El meu amic Llorens Patràs de la Boqueria em va donar una recepta que m’agrada fer si tinc la sort de trobar aquets bolets que es solen replegar en algunes obagues del litoral Tarragoní.
Els ingredients;400 gr. de camagrocs o rossinyols, ½ kl. de patates, una ceba, dos tomàquets ratllats, dos grans d’all, un bitxo, oli, dues fulles de llorer, una cullerada petita de pebre vermell, un gotet de vermut, sal i una picada amb un gra d’all, julivert, unes ametlles torrades i tres llesques de pa fregit.
Poseu l’oli en una cassola i hi feu sofregir la ceba, un gra l’all i el llorer. Deixeu-ho coure uns deu minuts i ja hi podeu posar els bolets el tomàquet ratllat, el llorer, el bitxo, el got de vermut i el pebre vermell. Al cap de cinc minuts hi afegiu les patates escantonades, els doneu uns tombs i ho cobriu d’aigua o brou. Deixeu-ho coure deu minuts més. Mentrestant, piqueu les ametlles, l’all, el pa fregit i afegiu-ho a l’estofat; deixeu-ho coure fins que les patates s’estovin. Espolseu amb julivert picat. Per acabar el plat poseu-hi un ou dur o dos per cadascú.
