La setmana que ve marxo per començar una nova aventura acadèmica i laboral en un altre país, i el cor se m’omple de sentiments. Em dic Bamba Lamine i vaig arribar a Sant Fruitós de Bages quan tenia 10 anys. Ja des de molt abans venia cada cap de setmana amb la meva segona mare, la Gisela Baraldés.
Ella ha estat un pilar fonamental a la meva vida i vull donar-li les gràcies de tot cor: sense el seu suport i el seu amor no hauria arribat fins aquí ni hauria viscut tot el que he viscut.
També vull recordar amb molt d’afecte el FC Fruitosenc. Tot i que les lesions no m’han deixat jugar tant com hauria volgut, el club m’ha obert les portes d’una altra manera: com a entrenador de dos equips i, amb un d’ells (el meu estimat preblanc), fins i tot vam guanyar la lliga! Gràcies per confiar en mi, per donar-me l’oportunitat de créixer com a entrenador, de participar en els campus i, sobretot, a l’Enric Vila i la Laura Vilaseca, els meus primers entrenadors, que em van ajudar a fer amics i a sentir-me part de la família del club.
No em puc oblidar del Gerbert d’Aurillac, on he fet l’ESO i el batxillerat. Allà he crescut, he après i he fet amistats que m’acompanyaran sempre, com el meu amic Nacho, que ara és per a mi un germà de per vida. Gràcies a l’Eva Luján, la meva primera tutora, a la Sònia Marco, l’Anna Barat, el Josep Presas, la Lidia Ribas i l’Alfred, per creure en mi i acompanyar-me en aquest camí.
Gràcies també a en Pep Creus pel seu tracte i a la gent del Nexe Jove Firdaus, Naieb, Carla Sánchez, Deianira Suárez, Blanca i Manel per totes les tardes i riures compartits.
Finalment, gràcies a tota la gent del poble per ser com sou. Aquest lloc sempre serà casa meva. Això no és un adeu, és un fins aviat: un sempre torna allà on ha estat feliç.
Moltes gràcies
Bamba Lamine