A Rupit (Osona), Xavier Barceló i Teresa Fainé crien una vintena de rucs catalans a la seva finca de 300 hectàrees. Aquests animals mantenen net el sotabosc, una pràctica que ara es vol estendre a urbanitzacions de l’àmbit metropolità per netejar les franges de protecció. “És el que costa més i el ruc pot ser cabdal”, afirma el diputat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega.
La Diputació destinarà 15.000 euros aquest any a associacions de propietaris forestals per començar a introduir el ruc català en finques privades. Només a l’àrea metropolitana hi ha més de 1.500 urbanitzacions amb risc d’incendi.
Segons Barceló, un cop aclarit el bosc, utilitzar animals per menjar-se els arbustos és més viable que mantenir brigades de neteja. El ruc és fàcil de controlar i molt efectiu: “És com una segadora, a diferència de les ovelles o les vaques”.
Per a Fainé, biòloga, aquesta pràctica també augmenta la biodiversitat i millora la retenció d’aigua al riu: “Els rucs obren clarianes i afavoreixen l’entrada de nous insectes i rèptils”.
Preservar una espècie emblemàtica
El president de l’Associació del Foment de la Raça Asina Catalana, Joan Gassó, alerta que només hi ha uns 350 exemplars registrats. L’objectiu és arribar als 1.000 per garantir la supervivència de l’espècie. “Si no ens afanyem, desapareixeran”, lamenta.
