Hi havia una vegada a l’any 2025, un pa i un tomàquet. Aquests dos aliments són molt bons amics. Un dia el pa, amb una cresta cruixent i la molla tova, va dir:- Ja estic fart d’estar aquí, en una estanteria tot sol-. I el tomàquet li va respondre:- Jo també-. Al dia següent, quan van obrir el supermercat, una noia jove d’uns 20 anys, es va parar davant de l’estanteria del pa, el va agafar, el va mirar amb precisió, però de cop i volta va agafar un altre pa. El pa super trist per dintre va cridar “Noooooooooooo, perquè`em passa això a mi?”. El tomàquet vermellos i rodó, de seguida va tranquil·litzar al pa, com ho havia vist tot. Pobre pa va pensar. De sobte el pa va tindre una idea,- tomàquet, tinc una idea!- Va dir el pa il·lusionat, – diguem pa!- Va respondre el tomàquet content. – Mira, avui aquesta nit ens escaparem del supermercat i anirem a un altre. Fins que ens comprin. El tomàquet pensatiu va dir – D’acord, però a quin anem?- No ho sé, potser al Bonpreu?-. Quan les portes del supermercat van tancar, el pa i el tomàquet es van posar en acció.- Tomàquet va desperta, que ja han tancat-. -D’acord, ja vaig- va dir el tomàquet amb veu cansada.
El pa va baixar per l’estanteria i el tomàquet també, – tomàquet mira, podem sortir pel conducte de ventilació-. El tomàquet i el pa corren cap a una muntanya de llaunes d’olives, i salten cap al conducte de ventilació. Al cap d’una estona el pa i el tomàquet ja eren fora del supermercat, – molt bé tomàquet, ara on anem?- I si anem primer al Bonpreu?- Va proposar el tomàquet senyalant al davant. El pa el va mirar i va assentir amb el cap, – tomàquet, i com entrem?- tinc una idea!-. El tomàquet va agafar un fil i un tap de llegums, va construïr una politja, – puja pa!- El pa va pujar i va entrar per una finestra.- Tomàquet puja, he trobat una entrada!- D’acord, ara pujo pa!-. Quan el tomàquet i el pa ja eren dintre del Bonpreu, es van posar en una estanteria. El supermercat obre les seves portes, unes quantes persones entren. Quan un treballador va passar per davant de l’estanteria dels tomàquets, va notar un moviment, – aquests tomàquets estaven aquí abans? Bueno, és igual- va dir el treballador cansat. -Uffffffffff! Quina sort-. Moltes persones van passar per l’estanteria del pa i el tomàquet, però ningú els va comprar, – tomàquet, m’estic començant a desesperar,- jo també, i si ens tornem a escapar?- va senyalar el tomàquet cap els conductes de ventilació. – Molt bé, ja torna a ser de nit, ara anem un altre cop al conducte de ventilació-. va dir el pa cansat. El pa i el tomàquet van pujar a una estantería, després a unes escales i ja eren fora. – Ara podem anar al Bonarea- va dir el tomàquet amb esperança de que els comprin-. D’acord anem!- Quan van arribar, s’estava començant a fer-se de dia- corre tomàquet, que casi ja hem arribar!- 10 minuts abans de que obrissin el Bonarea, es van posar un altre cop en una estanteria. El Bonarea s’obre i unes 4 persones entren. Els segons, els minuts, les hores passen i ningú els compra, fins que una nena de 9 anys va agafar el pa i el tomàquet i els va posar al carretó.- Per fi tomàquet!- Siiii!-. Quan el pa i el tomàquet van arribar a casa dels compradors, els van preparar per sopar. Primer van tallar el tomàquet i van fregar el tomàquet sobre el pa. A l’hora de sopar, se’ls van menjar pel dia de Sant Jordi.
El pa i el tomàquet van aprendre que has de viure les teves aventures al màxim.
Aina Camas Sirvent
