Fa molts anys que va néixer una nena que es deia Laia i volia ser astronauta. Quan va ser gran va estudiar fins que va aconseguir entrar a la NASA.
Quan s’estava a punt d’enlairar cap a l’espai, sense que la Laia se n’adonés va entrar al coet la seva gossa Lluna.
Quan va arribar al planeta Mart va veure la seva gossa flotant.
La Laia es va estranyar molt, però de seguida li va posar un vestit especial per poder estar a l’espai i poder-la portar a l’expedició
Quan hi van arribar van veure que tot estava ple de sorra roja i
volcans petits.
La Laia va portar el seu amulet de la sort perquè no li passés res.
Es van trobar un extraterrestre petit però eixerit que es deia Luki,i van jugar fins que la Jana es va adonar que, havia perdut el seu amulet!!!
Què faria la Laia sense el seu amulet de la bona sort?
Van buscar i rebuscar i res de res.I si algú els hi havia robat? L’havien de trobar.
Quan feia molta estona que estaven buscant, la Lluna va trobar unes petjades.
I si eren del lladre? No hi havia dubte,eren d’ell!
Van seguir les petjades fins que es van acabar.
Que farien sense saber on estava el lladre?
La Laia es va posar a plorar, però en Luki va veure que el lladre es podia haver ficat per un dels volcans petits.
De seguida la Laia va parar de plorar i s’hi va ficar.
La Lluna la va seguir i, en Luki no tenia més remei que també ficar-si.
Quan van obrir els ulls es van trobar en un lloc de fantasia ple de coses fantàstiques que en el món ningú no havia vist mai abans: flors que es poden menjar, fonts que en comptes d’aigua rajaven llaminadures de diferents gustos i que també es podien menjar, herba que es podia menjar,… TOT ES PODIA MENJAR!!!
Era increïble,ningú en el planeta Terra no havia vist mai res tant impressionant!
Van començar a endinsar-se,i cada cop hi havien mes mossegades a tot arreu (com que tot es podia menjar, això era normal).
I si les mossegades eren del lladre?
Les havien de seguir a veure si eren d’ell.
Les van seguir però no s’acabaven mai aquelles mossegades tant misterioses.
Per això van decidir descansar una mica d’aquella missió tant esgotadora.
Van dormir com a molt una hora fins que la Lluna es va despertar i ella va desvetllar a la Laia i en el Luki que s’havien quedat groguis en aquesta hora de descans.
De seguida la Laia es va enrecordar encara estaven buscant l’ amulet que li havien robat, i de seguida es va a posar a córrer a veure si trobava el lladre d’una vegada per totes.
La Lluna i en Luki també es van posar a córrer (no tenien altre opció).
Quan ja feia una bona estona que corrien, en Luki va veure una cosa.
Era el lladre!!! Era ell, no hi havia dubte.
La Laia va córrer cap a ell i li va dir:
-Tu! Qui ets! I que fas amb el meu amulet?-va dir ella molt esverada.
-Hola,jo sóc una extraterrestre i em dic 02.245317.I Vosaltres?-va dir la lladre molt tranquil·la-
-Hola 02.2…Com era?
-Es 02.245317.Si és molt fàcil.
-Que et puc dir Lila?
-És clar! Però encara no m’has dit com us dieu. -va dir la Lila molt
contenta.
-Ai,perdó! Jo em dic Laia,la meva gossa es diu Lluna,i aquest extraterrestre es diu Luky.-va dir la Laia.
-Ara que ja ens podem comunicar bé,em pots donar el meu amulet?-va dir la Laia sense cap vergonya-.
-Quin amulet?-va preguntar la Lila.
-Com que quin amulet?-va preguntar la Laia molt neguitosa.
-Era broma Laia.T’ho havies cregut?-va dir la Lila rient.
-Hi he caigut de ple Lila!!!-va dir la Laia traient-se un pes de sobre.
-Té, aquí el tens. Per què el vols?-va dir la Lila extranyada.
-És que és el meu amulet de la bona sort i si el perdo no tindre sort-va explicar la Laia.
-Doncs aquí el tens Laia perquè et doni bona sort-va dir la Lila contenta de poder ajudar a la gent.
-Lila ,per què em vas robar el amulet?
-No és que te’l vagi robar, me’l vaig trobar al terra i com que no veia a ningú el vaig agafar.-va dir la Lila contenta com sempre.
-I doncs per què t’escapaves de nosaltres?-va tornar a preguntar la Laia.
-Si veus que t’estan perseguint, la majoria de gent surt corrents,oi?
-És veritat!-va exclamar la Laia.
-Perdona’ns Lila, no ho sabem tot això.-van dir la Laia i en Luky (només ells dos perquè la Lluna no pot parlar)alhora.
-Us perdono-va dir la Lila molt contenta.
-Lila, vols ser la nostra amiga i venir a jugar amb nosaltres?-va preguntar la Laia.
-Es clar! Mai havia tingut amics ni amigues!
Van estar jugant una bona estona fins que la la Laia es va adonar de quina hora era.
Era l’hora de sopar!
Va costar molt acomiadar-se, però al final la Laia i la Lluna van marxar, però abans la Laia li els hi va dir
-No us preocupeu tornarem a venir.
Però de sobte la Laia va sentir a la seva mare cridant-la es va adonar
que, TOT HAVIA SIGUT UN SOMNI!!!
Conte contat aquest conte ja s’ha acabat.
