El meu nom és Natàlia Espachs, soc de Manresa i actualment estic cursant un màster de recerca en història de gènere a la Universitat de Toulouse. Abans dels meus estudis superiors, vaig estudiar el batxibac a Gerbert d’Aurillac. Sempre m’ha apassionat la història i les llengües, així que després de finalitzar aquesta etapa, vaig decidir anar a viure a Toulouse per fer un grau d’història bilingüe, que es tracta d’una formació meitat en anglès, meitat en francès, a on els dos primers anys es fan a França i l’últim a l’estranger, jo el vaig cursar a la Universitat de St Andrews, a Escòcia.
Una de les meves assignatures anuals era sobre la Guerra Civil Espanyola i el primer franquisme. En aquesta classe, com que era una matèria d’últim curs, es demanava un treball de final de curs sobre un tema de lliure elecció. Jo vaig escollir fer-lo sobre l’anarquisme a Barcelona abans de la Guerra Civil. El vaig anomenar “Anarquisme a Barcelona a les portes de la Guerra Civil: entendre la revolució social a través de la història social”. Com el títol indica, el meu objectiu era entendre per què durant els primers mesos de la guerra, a Barcelona i a Catalunya, contràriament a la resta d’Espanya, van ser els anarquistes els que van pujar al poder. I sobretot, interessant-me, en rol que van jugar les condicions socioeconòmiques dels barris proletaris de Barcelona als anys 1930 en estendre i radicalitzar aquesta ideologia.
A l’estiu vaig presentar el treball al concurs “Watt Essay Contest”, es tracta d’un concurs organitzat per l’associació nord-americana ALBA, que subvenciona investigacions sobre la Guerra Civil i la lluita contra el feixisme a l’inici del segle XX. Es fa des del 1998, i des de llavors, estudiants de tot el món i d’universitats de renom, com per exemple Oxford o Harvard, hi han participat.
Fa poc em van anunciar que el meu treball havia estat seleccionat com a guanyador. A l’entrega de premis vaig tenir l’oportunitat de conèixer el jurat i de presentar el meu tema. A més, em van declarar que aquest any havien rebut més treballs que mai. Finalment, el treball serà accessible a tothom en el pròxim número de la seva revista, que sortirà a la primavera de l’any que ve.
