Com estàs? Quines sensacions has tingut després de l’experiència per segon any consecutiu a la Desert Master?
La veritat és que molt bé. Ja la vaig fer l’any passat, i consisteix en cinc etapes amb diferents recorreguts: Silver, Gold i Black. Et donen un itinerari al desert del Sàhara i pots escollir el que faràs. L’any passat vaig fer el Black, però enguany he fet Gold perquè vaig anar amb un amic que va tenir un problema mecànic i em vaig quedar ajudant-lo, i al final vaig acabar fent el recorregut Gold. Tot i això, l’objectiu principal era passar-ho bé i vaig gaudir-ne molt i ja tinc ganes de tornar-hi.
Comentaves que hi ha tres categories. És cert que la Silver va de campament a campament i després decideixes quina dificultat vols fer?
Exacte. Nosaltres anem de campament en campament i, en cada punt, tens diferents recorreguts per escollir amb diverses dificultats i distàncies. Al final del dia, tothom es troba al campament. L’única cosa és que, si algú no arriba a l’hora marcada, s’ha de quedar a dormir al desert perquè per seguretat no deixen circular de nit. Aquest any no m’ha passat, però hi ha gent que s’hi ha quedat, ja sigui per problemes mecànics o altres imprevistos. Això sí, tothom porta menjar, aigua i equipament per poder sobreviure fins a tres dies al desert si cal.
Aquest any sembla que les temperatures han estat més bones, amb algunes tempestes de sorra, però suportables, no?
Sí, vam tenir algun dia amb tempestes de sorra, però molt poca cosa. Les temperatures han estat força agradables. Durant el dia feia una mica de calor, però a la nit refrescava una mica. Aquest any, més calor que fred. De fet, al campament a les nits obríem el foc, però recordo buscar més el foc l’any passat que aquest.
Com et vas preparar per aquesta aventura?
Ja m’havia preparat per al Dakar i havia fet altres proves abans. De fet, l’organitzador de la Desert Master és el mateix que marca el recorregut del Dakar, així que els itineraris són molt semblants. La navegació és un aspecte clau, però el més important és tenir el vehicle ben preparat. És fonamental portar bones suspensions, pneumàtics adequats, recanvis i un kit de supervivència complet per si cal dormir al desert. També cal un kit de reparació per resoldre possibles problemes mecànics: planxes, un gat i tot el necessari per no quedar-se encallat al desert.
Com vas transportar el cotxe fins al Sàhara?
Aquest cop me’l van venir a buscar. És un trajecte molt llarg, i el transport és més una qüestió logística que tècnica. Pel que fa a la prova, tant la copilot com jo vam treballar la navegació, tot i que teníem el track per seguir. La clau està a afrontar les dunes amb prudència, ja que no és una cursa i no tens pressió. Això et permet buscar el millor recorregut. Aquest any, anar en grups ha estat el millor que hem fet. Si passa qualsevol cosa, sempre tens algú que et pot ajudar. Això ens va passar amb l’avaria d’un company, que ens va endarrerir molt, però ho vam compartir i al final ho vam gaudir molt més.
Enguany no participes al Dakar. Quin repte tens previst?
El Dakar era un objectiu personal que vaig assolir, i crec que ho vam fer molt bé. No tenia intenció de dedicar-m’hi. Fa res, he estat a Leima, a Itàlia, i tinc moltes ganes de fer l’Enduro Rock a Les Comes, que organitza el meu amic Pep Vila. També participaré a la Christmas BTT al Circuit de Barcelona el 21 de desembre, amb pilots del Mundial. Més enllà d’això, sortir amb bici, anar a esquiar aviat i seguir amb el meu dia a dia. A nivell professional, ara mateix no tinc compromisos amb la televisió ni esdeveniments amb Ducati.
Quina valoració fas de la temporada de MotoGP? Com has vist Jorge Martín?
Jorge Martín ha tingut un gran creixement aquest any, destacant com el millor pilot de Ducati, fins i tot per sobre dels oficials, i sorprenent tothom en guanyar el mundial amb un equip no oficial. Pecco no va estar a l’altura en diverses carreres, cosa que va permetre a Martín brillar encara més. Marc Márquez, per la seva banda, ha fet una bona adaptació a la nova moto i equip, sent la millor Ducati no oficial. Les Aprilia d’Espargaró i Viñales han tingut moments molt bons però també força irregulars, mentre que KTM està a prop de millorar, però encara li falta. Yamaha ha mostrat certa competitivitat amb la nova moto, però Honda continua lluny del ritme dels altres. Aquest any, el domini de Ducati ha estat total, marcant la diferència.
Comentaves el creixement personal de Jorge Martín. Com creus que ha assolit aquest progrés?
Crec que el fet de no guanyar el mundial l’any passat, amb alguns errors propis, li va ensenyar molt. Aquest tipus d’experiències, que fan mal, són les que ajuden a créixer.
Aquest any ha treballat molt en els aspectes emocionals i ha après a mantenir la calma fins i tot quan no estava encertat. Això li ha permès ser millor, minimitzar els errors i competir directament amb Pecco, sent capaç de superar-lo.
