Ja han començat els Jocs Olímpics de París 2024 i a mi, que vaig tenir la gran sort de treballar en el comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona, el COOB.92, m’ha resultat impossible no fer comparacions entre ambdues cerimònies inaugurals.
Ja sé que la meva opinió serà partidista, ja que la faig des del punt de vista de qui va viure tots els Jocs olímpics de Barcelona en directe, després de treballar-hi en l’organització durant 4 anys, però què voleu que us digui, per mi la de Barcelona va ser molt millor, més impactant i innovadora, i d’això ja fa 32 anys!
Veurem com es desenvolupen les competicions i com serà la cerimònia final dels Jocs, que a Barcelona va ser un esclat d’alegria i satisfacció per la feina ben feta.
A banda de fer comparacions, que la meva no deixa de ser una visió poc objectiva, vull recordar que aquest gran esdeveniment esportiu va néixer a l’antiga Grècia i es caracteritzava per acollir durant el període de les competicions a pobles i nacions que podien estar en guerra i que durant uns dies deixaven a una banda les armes i compartien l’afició per l’esport i l’activitat física.
Avui en dia, la nostra societat està encara més centrada que abans en els esports i l’activitat física, però a diferència dels grecs, no es deixen de banda els conflictes i les guerres que arreu del món estan ben presents i segueixen matant a víctimes innocents cada dia.
Les dues que tenim més presents per la seva proximitat a nosaltres i fins i tot a Grècia, seu dels primers jocs Olímpics, són les d’Ucraïna i Palestina, on cada dia hi mor gent.
Dues guerres fratricides que tenen un reflex en els Jocs de París on per un costat es permet la participació com a nació a Israel i, en canvi, no a Rússia i a Bielorússia.
És que en Binyamín Netanyaho no és tan responsable de milers de morts com ho és en Vladímir Putin?
Per què són acceptables les morts d’un i no les de l’altre?
Potser seria més just impedir-ne la participació dels dos països i només permetre que els atletes russos i israelians que es pronunciessin en contra d’aquelles guerres poguessin fer-ho.
Està vist que la història a vegades no ens ajuda a ser millors. L’esport ha esdevingut un espectacle a nivell mundial que amaga infinitat d’injustícies i adorm la consciència de la població que s’hauria de revelar contra tot allò que no és just ni moralment acceptable.
Milions de persones gaudirem aquests dies del major espectacle esportiu dels nostres dies i ens oblidarem dels conflictes que cada dia sumen víctimes innocents en les guerres que no s’aturen arreu del món.
