Desitjos, il·lusions, somnis… dins l’esport les olimpíades ocupen la fita més important per a molts dels esportistes i quatre anys de treball i esforç formen part de la recepta per poder-hi arribar. No obstant això, només uns quants seran els qui en podran gaudir pels mèrits acumulats.
En primer lloc doncs cal felicitar a totes aquelles persones que en formaran part i que ens faran gaudir d’aquest gran esdeveniment esportiu.
L’arribada a la vila olímpica obre la tapa d’un llibre desitjat. Els equips ho fan amb les seves corresponents delegacions i es reparteixen dins aquesta mini-ciutat agrupats per països. Tots els millors esportistes de cada país passen a formar part del cens d’aquesta metròpolis.
Els participants s’instal·len en un pis que reparteix amb habitacions les estances de l’equip i es passa a tenir per veïns els diferents esportistes del mateix país.
Als baixos i primera planta s’hi troben les àrees comunes: administració, àrea mèdica, informació… tot sobre la delegació corresponent.
Sortint dels edificis i voltant pel carrer es pot anar observant les zones de menjador, bugaderia, oci, àrea mèdica i diferents estances que ajuden el dia a dia de l’esportista.
Tot aquest entorn està delimitat per uns controls que vetllaran per la seguretat dins la vila.
Els preàmbuls donen pas a una cerimònia d’inauguració que serà el tret de sortida. A partir d’aquí cada esport en el seu escenari i protagonistes començaran a rodar.
En el cas del waterpolo, que és l’esport on he pogut viure aquesta experiència altres anys (aquest no podrà ser per una causa mèdica), les dues delegacions masculina i femenina competiran per intentar arribar al lloc més alt del podi, amb un calendari que marca un partit cada dos dies amb les diferents fases i eliminatòries. Recuperar-se després de l’esforç de cada partit i preparar tàcticament el pròxim rival seran els objectius de la jornada de descans.
