Cartes dels lectors: Gossos i infants a Sant Fruitós. Què podem fer per compartir l’espai i estar tots còmodes?

A l’escola Pla del Puig els nens i nenes de la classe d’I3 els dimecres a la tarda fan sortides pel poble. Aquestes sortides tenen l’objectiu de conèixer l’entorn, explorar i descobrir coses noves, observar el què ens envolta i connectar-ho amb aprenentatges de l’escola, millorar l’autonomia, etc.
El passat mes de gener com a mare d’un alumne vaig poder acompanyar els infants a la sortida pel poble, ja que les mestres ens conviden a donar un cop de mà.
El meu fill va estar molt i molt content que els acompanyés. En arribar a la classe ens van presentar i els nens i nenes es van preparar per sortir. Això ja va requerir uns 10 o 15 minuts ben bons: pipins, agafar la motxilla, posar-hi l’aigua i penjar-se-la a l’esquena cordada per caminar còmodes. Després fer la fila, per parelles i posar-se un rere l’altre per sortir ordenats. Aquí ja estaven ben emocionats i no paraven quiets!
Les mestres van decidir anar ben a prop del centre, ja que aquell dia havien d’explicar-los una cosa i necessitaven estar una estona a l’aula abans de plegar. Així doncs, ens vam dirigir a la zona de matollar i camps de darrere l’escola agafant el caminet que surt del pàrquing de terra on hi ha la pista de vòlei platja i direcció al Puig.
Va ser entrar al camí de terra i començar a trobar caques de gos… anàvem tots en fila i a cada passa les mestres i els pares anàvem avisant; alerta una caca aquí, compte no la xafis, vigila, passa pel costat, compte, mireu a terra que hi ha una altra caca de gos…
Vam parar en un marge del costat del camí a collir fulles d’esbarzer, la mestra es va posar el guà protector, va tallar-lo amb estisores i posar dins la cistella. Resulta que estan estudiant els insectes pal i en tenen a l’aula i aquests mengen fulles d’esbarzer, jo també vaig aprendre una cosa nova.
Vam seguir un tros més i els infants van anar directe cap a un ametller abandonat, volien collir ametlles, trencar-les amb una pedra i tastar-les. Allà mirant amunt per collir-los ametlles de les branques més altes vaig xafar merda… ecs, quin fàstic i que desagradable que és!
La canalla anava cada cop agafant més confiança a l’espai i explorant autònomament, deixaven les motxilles per terra, s’anaven escampant pel terreny, algun s’entrebancava, algun s’asseia, algun corria, algun saltava… un espai ideal per fer això si no fos que està tot plegat de merda de gos, a cada passa, a cada racó, a l’herba, al costat del camí, enmig dels matolls…
Em va agradar molt viure l’experiència d’estar en una classe d’infantil, de veure com s’ho fan tant les mestres com els infants per sortir-se amb la seva. És ben divertit escoltar què t’expliquen, les relacions de coses que fan, les preguntes que es plantegen, els interessos que tenen, com es relacionen entre ells, com de feliços són menjant-se una ametlla d’un ametller abandonat…
Però em vaig sentir incòmode en l’espai, o potser més ben dit expulsada d’aquest espai reservat a les persones que tenen un gos… Entenc que és un espai complex, no és ni urbà ni rural, és una zona marginal que no té els serveis del sistema urbà (llum, asfalt, clavegueram…) però que alhora penso que està mal considerada pels amos dels gossos. Aquest entorn a tocar del poble no és la natura ni el camp obert on els animals domèstics poden defecar lliurement. Aquestes zones estan massa a prop de la població i tenen una sobre freqüentació molt important de persones, i les que no tenim gossos doncs també ens agrada passejar-hi, recollir-hi mores quan n’hi hagi als esbarzers o jugar a fet i amagar darrere els matolls amb els nostres infants…
Proposo que tant aquesta com la resta de zones del poble transitòries entre l’espai urbà i el rural (darrere les Oliveres, sota la Torre del Sanmartí, allà on comença el Camí de Sant Benet, etc):
– No siguin considerades pels amos dels gossos com a “camp o bosc” i que, per tant, recullin els excrements tal hi com entenc que fan quan el gos defeca al mig d’un carrer o un parc.
– Que l’Ajuntament comuniqui que en aquests espais també cal recollir la caca del gos com en qualsevol parc o carrer del poble.
– Que tots i totes no donem l’esquena a aquestes àrees marginals, ja que poden ser un espai més del nostre poble i ens aporten biodiversitat, contacte amb la natura, vestigis d’un passat agrícola com parets seques, rebrots d’oliveres i vinya, ametllers…
Espero que ben aviat els infants d’I3 del Pla del Puig puguin fer una sortida a veure els ametllers florits o a xafar bassals aquesta primavera (tant de bo) sense haver de mirar a terra i patir per trepitjar caques de gos!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin