Racó de poesia: El tió de Nadal

Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.

L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que demà, quan me’l miri,
sols hi haurà rosegons!

Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aquí, com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: – Caga, tió!

El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem, sense voler fer-li mal.
Ell també, trapasser,
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!,
com a càstig per al més llaminer.

I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

Joana Raspall

Que ningú no s’enfadi; és temps de festa, alegria i pau.  NADAL, paraula màgica que ho engloba tot. La mainada fa vacances i després d’adornar la casa, muntar el pessebre i fer “cagar el tió”, la nit de Nadal és la primera font de regals d’aquests dies. L’arribada dels Reis posarà punt i final a aquestes festes. Res de nou; cada any és igual, però la il·lusió s’ha de mantenir i malament si no es fa així.

Joana Raspall va ser bibliotecària, narradora i poeta que va deixar durant una llarga vida (1913 – 2013), un ample llegat literari. Una bona part dels seus poemes anaven dirigits als infants. Els mestres de primària ho saben prou bé. Aquí tenim un exemple senzill, ple de delicadesa, que representa perfectament l’esperit d’aquests dies.

__B O N      N A D A L

FOTO: Dani Casas

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin