Un mòbil no pas per parlar

Per: Jordi Morros Foto: Istock

El mòbil s’ha convertit en molt més que un telèfon. De fet és un petit ordinador que, si hi entens, el pots utilitzar per tota mena de coses. Des d’enviar missatges fins a mirar el correu, recordar-te que has de fer no sé quin encàrrec, organitzar-te la feina o consultar el compte del banc i infinitat d’app per qualsevol cosa. I què dir de les fotografies?. Només els nostàlgics van amb càmera. La resta tira de mòbil, amb la qual cosa si no tens cura d’emmagatzemar les imatges amb un cert ordre, es queden a l’aparell i no les tornes a veure mai més.
Però al que anàvem. Els joves no utilitzen mòbil per parlar. El fan servir, sobretot, per enviar missatges, per jugar a algun joc o per veure vídeos o fins i tot plataformes digitals. Però tot i així encara hi ha gent, més madura, que sí que el fa servir per fer una trucada. Jo sóc d’aquells a qui els molesta escoltar les converses dels altres, cosa que passa sovint, per exemple, a l’autobús o al tren. Al Japó tothom està mirant el mòbil en tot moment als transport públic. És una plaga. Però està prohibit parlar-hi, amb la qual cosa en un vagó del tren, posem per cas, el silenci és pràcticament absolut. Quin plaer. En canvi aquí m’he trobat de tot. Fa poc un home parlava al bus amb no sé qui. En un moment determinat va posar l’altaveu del telèfon i es va sentir com, des de l’altra banda, l’enviaven directament a prendre pel sac i es cagaven amb la seva mare. Literal. Però en lloc de parar l’aparell es va iniciar una conversa pujada de to. Sort que la meva parada era a prop.
Ho odio. Tampoc no m’acaben de fer el pes els grups de Whats. Sovint m’aclaparen amb tants missatges que en moltes ocasions no tenen res a veure amb la finalitat que tenia el grup. El cas més espaterrant va ser el Whats del grup del cole d’un dels nens. De què va el Whats?. Doncs del que passa a cole. Però hi van arribar a posar que es venien un pis, amb fotos, el preu, etc, etc.
M’he adonat d’una altra cosa, amb això dels grups de Whats. Igual que passa en converses al carrer, la gent canvia de llengua. Escrius un missatge en català, el següent contesta en castellà -cap problema- i a partir d’aquí tots acostumen a ser en castellà malgrat que la família en qüestió sigui catalanoparlant. Una batalla més.
Res. Com tots els invents, són útils i necessaris si els fas servir per allò que realment serveixen. En cas contrari fan nosa.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin