EL PARADÍS

Redacció 7 de desembre de 2021

388 Views

Per: Francesc Canellas

EL PARADÍS
Vaig travessar el paradís en un somni
i em van donar una flor.
La flor era allí quan em vaig despertar
a sobre els llençols. Era bellíssima.
L’hi vaig ensenyar a ma mare
que vivia tancada al cor d’una carxofera,
filant-se la seda dels ulls, treballant-la
en uns meravellosos sudaris de mil colors.
He entrat al paradís, mare -li vaig dir.
I ella es va treure de la butxaca
una flor seca, igual, idèntica.
Vaig saber aleshores
que no n’hi havia prou
d’haver estat al paradís.

Dolors Miquel

No n’hi prou d’haver estat un cop al paradís. A l’arbre de la felicitat, de l’amor, de la il·lusió, del paradís…. se l’ha de regar sovint, perquè, en cas contrari, s’asseca i es mor.
La mare de la nostra protagonista ho sap perfectament, ella també hi va anar al paradís un dia, però tancada en aquest lloc màgic i irreal (cor d’una carxofera) i filant com una eterna Penèlope, no serà capaç de perseverar en la seva flor i aquesta quedarà com un record llunyà i dolorós; encara que el sudari de seda sigui meravellós i de mil colors. El seu viatge, un dia llunyà, al paradís, haurà fracassat.
Dues coses per acabar: el poema no diu si aquest jo protagonista haurà aprés la lliçó. I, en el primer vers, l’autora ens parla d’un somni…
Dolors Miquel va arribar al gran públic després de llegir un nova versió seva del Parenostre que ella va batejar ‘Mare nostra’. Premi Ciutat de Barcelona (febrer de 2016). L’acte va ser molt polèmic.