Protegir l’Agulla a fi de bé

Per: Jordi Morros Foto: Dani Casas

Sant Fruitós de Bages i Manresa comparteixen un bé que s’ha de cuidar, tenir-ne molta cura i fins i tot amanyagar. I pel que sembla ja s’hi han posat. És el parc de l’Agulla. Possiblement, la zona d’oci i lleure natural més coneguda de la comarca del Bages amb ramals cap al canal medieval de la Sèquia. Què més maco? I aquí falco una anècdota: un cop que per qüestions de feina veig treure el cap al palau firal de Manresa perquè obrien en diumenge per vacunar gent contra la covid, em vaig trobar una família de Manlleu que, segons em va explicar, havia optat per vacunar-se a Manresa per, després, visitar l’Agulla. Ja coneixien el parc i tenien ganes de tornar-hi. Té l’avantatge que canvia la seva fesomia en funció de cada estació. Sempre és diferent.
És d’aquelles coses que valoren més la gent de fora que no pas les del seu entorn més immediat. Però, així i tot, la d’aquest entorn més proper, també el visita i en gaudeix. I en massa. És el veritable pulmó verd del centre de la comarca, amb efecte crida més enllà de Manresa i Sant Fruitós. Ja sigui per passejar-hi, anar-hi amb la canalla, córrer a peu o amb bici o, com fa molta gent, fer marxa activa que en diuen ara i que seria allò de caminar ràpid sense córrer del tot. I també, i és agradable fer-ho, prendre alguna cosa a la terrassa de l’Agulla.
Deia que sembla que s’hagin arremangat per protegir d’una vegada per totes un espai natural que amb el pas del temps ha quedat envoltat de carreteres, estratègiques, però carreteres, amb un polígon a la vora que havia de ser tecnològic, però que de moment no hi arriba del tot i amb temptacions, per part d’uns i altres, d’implantar-hi activitats com un hotel o una benzinera. I aquest arremangar-se es fa amb participació ciutadana. O sigui que tothom qui vulgui hi pot dir la seva. Sempre és millor que no pas tirar pel dret. De moment hi ha veïns de l’entorn que no veuen clar que facin unes piscines a l’aire lliure. Fa anys i panys que se’n parla. Per la gentada que hi aniria a parar, argumenten.
Manresa s’ha sentit més seva l’Agulla que no pas Sant Fruitós. És senzillament per una qüestió de proximitat. Però Sant Fruitós hi té molt a dir. L’Agulla també és seva. De fet, és de tots. I conservar, ampliar i preservar el patrimoni natural i agrícola de tot el seu entorn ens hauria d’estimular. No ho creieu?

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin