Editorial 1566.

Per: Brogit Difonem Cultura –

De tant en tant, se’ns presenten situacions a la vida que, malgrat que no ens en podem enorgullir de cap de les maneres, sí que ens fan pujar la moral i ens alimenten l’ego.
Ara mateix, a can Montpeità ens trobem en una d’aquestes paradoxes. Hem arribat a la conclusió que el setmanari agrada tant, que hi ha alguna persona que, per tal de llegir abans que ningú totes i cadascuna de les seves pàgines, no pot resistir la temptació i l’agafa en préstec d’un subscriptor veí. Només hi ha un problema, però, que s’oblida de tornar-li, de manera que quan el subscriptor en qüestió es disposa a consultar l’actualitat santfruitosenca, des de fa tres setmanes seguides, troba la bústia buida amb el conseqüent mal humor i frustració que això comporta.
Broma a part, si hi ha algú que no vol o no pot pagar la subscripció del setmanari, segur que a la Biblioteca o a algun altre establiment públic dels que ens fan confiança cada setmana, el podrà llegir i repassar, però no emportar-se’l a casa, és clar. Només faltaria això!
Com diu el bon amic Miquel P. Cortina: Llarga vida al Montpeità!

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin