Qui li dóna la gana

Per: Imma Nadal.-

S’han explicat moltes històries sobre Scetis Escete. Que va ser un dels tres primers temples monàstics cenobítics (*) cristians coptes d’Egipte, allà pel segle III.  Aquest, es trobava ubicat en el desert del nord-oest del delta del Nil i prop d’Alexandria.  Es deia que l’Abat d’aquest monestir transmetia, abans de morir,  el nom de Déu, al seu successor.

I aquesta és una de les curioses històries/mites  que han traspassat els segles:

El Mestre tenia centenars de deixebles. La majoria d’ells eren summament curosos i mai s’ometien una sola oració. Alguns fins i tot es consideraven tan virtuosos que estaven segurs que aviat el Mestre els transmetria el Nom de Déu.

Però el dia de la seva mort, per tal que el Nom de Déu no es perdés a la seva comunitat, el Mestre va enviar a buscar al deixeble borratxo, i en el més íntim dels secrets li va comunicar el Nom de Déu.

¡Podeu imaginar-vos l’escàndol que va causar entre els altres deixebles! Un d’ells, el que més anys duia al costat del Mestre, i també el que més s’havia sacrificat per ell, va protestar i li va recriminar que hagués obrat de tal manera. A la qual cosa el Mestre va respondre que tots els seus deixebles, per virtuosos que fossin, tenien molts defectes que superar: orgull, ambició, ignorància, etc.,  mentre que el que ell havia escollit només en tenia un: era un borratxo.

I a partir de llavors el borratxo va ser encara més borratxo. Però la seva embriaguesa era molt diferent …

Monestir de Santa Catalina en la muntanya del Sinaí, Egipte.
Un dels pocs monestir cenobítics que encara resten en peu a la muntanya del Sinaí.

(*) Practicaven l’acollida a persones que viatjaven pel desert. Els cenobítics compartien  la vida i bens en comú, la fe, disciplina, meditació,  i també tenien una col·lecció de preceptes/regles.

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin